Procés català: perfil

Carme Forcadell, la icona del Parlament en l'etapa del xoc institucional

Referent de les mobilitzacions independentistes, la seua vida ha fet un tomb en ocupar la presidència de la cambra catalana i quedar encausada per rebel·lió, sedició i malversació

| 11/01/2018 a les 11:35h
Arxivat a: Política, estiu, Carme Forcadell, Parlament de Catalunya, procés català, estiu 2017, perfil
Poc es pensava Carme Forcadell i Lluís (Xerta, 1956) la primavera del 2012 que al cap de només tres anys i mig seria escollida presidenta del Parlament i, gairebé dos anys de després, el 9 de novembre del 2017, passaria una nit a presó acusada de rebel·lió, sedició i malversació. Ni que repetiria com a diputada enmig d'un context polític i judicial extremadament complex i incert per l'encausament d'una desena de diputats més, tres d'ells en presó preventiva i cinc a l'exili. 

Tampoc es devia imaginar, en el seu moment, que s'acabaria convertint en una de les cares imprescindibles d'un moviment, l'independentisme, que ha edificat la seua hegemonia a les urnes a través de grans mobilitzacions al carrer. Provinent de la Plataforma pel Dret a Decidir i amb un passat com a regidora d'ERC a Sabadell, Forcadell va ser triada l'abril del 2012 com a primera presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). La seua primera crida semblava difícil de fer-se realitat: omplir els carrers de Barcelona per la Diada d'aquell setembre.

Aquell dia, esta lingüista i funcionària del departament d'Ensenyament va arribar d'hora a la capital catalana. Venia de Sabadell, des d'on fa una pila d'anys que viu amb el seu marit, enginyer de carrera. Observant els carrers perpendiculars a la Gran Via ja flairava que aquella jornada seria històrica. "Hi havia gent que tenia problemes fins i tot per trobar entrepans!", recorda quan se li pregunta per esta qüestió. Desenes d'autobusos arribats de tot el territori nodrien Barcelona de manifestants que assistien a una marxa fonamental en la història recent del país.

El lema -Catalunya, nou Estat d'Europa- era prou ampli per unir l'independentisme i aquells partits, com CiU, que encara no havien fet el gir. L'èxit esclatant d'aquella marxa, seguida per l'aleshores president Artur Mas des del seu despatx, va generar un seguit de moviments en cadena: el pacte fiscal va ser enterrat en la reunió de Mas amb Mariano Rajoy i al cap de poc es van convocar eleccions anticipades. CiU i ERC van pactar anar junts fins a la consulta amb el suport extern dels republicans, i les entitats vetllaven pel compliment d'esta entesa. Les pressions, des de dins i des de fora, algunes discretes i d'altres que deixaven rastre, no eren precisament aïllades.

Un duet inseparable

Des del moment en què va ser escollida presidenta de l'ANC, Forcadell i Muriel Casals -des del 2010 al capdavant d'Òmnium Cultural- van formar un tàndem que no es va separar fins que esta última va morir de forma inesperada. La lingüista feia el paper d'oradora arrauxada, mentre que l'economista exemplificava el seny català que havia fet el trànsit cap a l'independentisme. Des de tots els racons del país se les reclamava per fer xerrades i, molt sovint, es quedaven a sopar. Forcadell, més de parlar que d'escoltar, i Casals, més d'escoltar que de parlar, són les dues cares de la mateixa revolució.
 

Carme Forcadell i Muriel Casals a la Via Catalana, l'any 2013 Foto: Josep M. Montaner


El punt culminant d'influència política de Forcadell arriba en la manifestació independentista del 2014, en plena efervescència cap a la consulta del 9-N. L'estiu havia estat mogut: Mas ja defensava en privat la possibilitat de celebrar unes eleccions plebiscitàries davant del veto de l'Estat als plans del Govern i començava a tenir al cap un projecte de llista unitària inicialment rebutjat pels actors de l'independentisme. És en este context que encara ressonen les paraules de Forcadell a la plaça de les Glòries: "President, posi les urnes!". A Palau encara hi ha qui no li perdona.

Forcadell va participar en bona part de les reunions entre Mas, Oriol Junqueras i les entitats sobiranistes per trobar una sortida a l'atzucac en què havia entrat el procés després del 9-N. En estes trobades també hi era Josep Maria Vila d'Abadal, en aquell moment president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). A Forcadell, Casals i Vila d'Abadal se'ls va caracteritzar com les Teresines al Polònia de TV3 i això les va disparar encara més com a protagonistes del circ polític del país.

Retorn a primera fila

Dona d'acció, més partidària de la improvisació que de llegir discursos, va mantenir-se en segon pla quan va deixar l'ANC en mans de Jordi Sànchez. Coneixia al detall els moviments de Mas per bastir una llista conjunta i, finalment, s'hi va sumar. Va ser convocada, juntament amb Casals, a una reunió a Palau en què se li va proposar ser la número dos per Barcelona. L'activista, la que empenyia el Govern, passava a ser part de les institucions. Tant és així que, amb el pas del temps i en plena negociació quasi fratricida entre Junts pel Sí i la CUP, va ser el nom proposat per ERC per presidir el Parlament. El dia de la seva investidura va deixar clares les intencions: "Volem passar d'un parlament regional a un parlament nacional amb plenes atribucions".
 

Carme Forcadell, passant revista als Mossos com a flamant presidenta del Parlament Foto: Adrià Costa


Les crítiques de l'oposició no van trigar a arribar. Des de la presidència de la cambra ha vist com les tensions legals afloren a mida que s'avança el procés. En el seu mandat ha deixat el càrrec Pere Sol, secretari general del Parlament -a qui va demanar que es mantingués en el lloc quan ella va entrar-, i com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la citava a declarar per desobediència greu i prevaricació. El seu entorn l'ha vist "tranquil·la", però la processó va per dins. L'independentisme que ha fet el salt del carrer a les institucions afronta ara les conseqüències en primera persona, especialment per la tramitació de la desconnexió.

"Defensarem sempre el Parlament", va dir fa mesos en una conferència a Campdevànol. Les escenes prèvies i posteriors expliquen bé el personatge: es va fer la foto de rigor amb els representants institucionals, però la cara se li il·luminava quan parlava amb la gent que l'esperava fora. El mateix contrast existia amb el discurs. La part que duia escrita era funcionarial, impol·luta a nivell formal però sense punch; les seccions improvisades, amb missatges cap a l'Estat, tenien grapa. La mateixa que la presó no li ha fet perdre.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
L'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty
01/01/1970
Gabriel Rufián qualifica la gestió de l'Estat de l'atemptat de "nefasta" i Feliu Guillaumes lamenta la "sensació d'inseguretat"
Més de 200 alumnes han assistit a les sessions del programa, a Alcanar. | Cedida
01/01/1970
L’edició del 2017 ha apostat amb força per la formació en citricultura, el motor econòmic del municipi
01/01/1970
Fins al 15 de març se celebraran 3 recitals gratuïts a la Sala d'actes del Patronat Obrer
Les institucions que formen part de la marca Delta Ebre Port s’han reunit avui al port de la Ràpita per valorar les actuacions realitzades l’any passat en matèria de creuers i xàrters nàutics i aprovar el Pla d’accions 2018 | Cedida
01/01/1970
Les insitucions que formen part de la marca es fixen per a este 2018 potenciar el port de la Ràpita i la destinació Terres de l’Ebre als mercats nàutics internacionals
El director del Museu de les Terres de l'Ebre, Àlex Farnós, i el president del Consorci, Adam Tomàs, a l'entrada de l'equipament amb la furgoneta adquirida per a les activitats del centre | ACN
01/01/1970
Per a este 2018, el Museu produirà tres exposicions pròpies: La cuina a Cataluna. El paisatge a la taula', 'Per bruixa i metzinera', així com una exposició sobre la Guerra Civil conjuntament amb el COMEBE
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència. | (@VictorSorribes)
01/01/1970
La base del monument ha aparegut esta matinada amb diversos cartells enganxats, on diu 'Hola Europa' i 'Hola República'
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP. | Sofia Cabanes
01/01/1970
La diputada de la CUP, Anna Gabriel, refusa la proposta de Podemos per paticipar en una assemblea de càrrecs electes estatal per facilitar una solució acordada | Convida la formació de Pablo Iglesias a "defensar les urnes" i demanar a Ferran Bel la retirada del monument
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
Audiències dels mitjans digitals en català | NacióDigital
01/01/1970
Les dades d'audiència d'OJD certifiquen que el diari continua com el digital en català més llegit per 23è més consecutiu