gestió de l'aigua

Ecologistes reclamen que s'ature definitivament el transvasament des del pantà de Siurana al de Riudecanyes

L'embassament prioratí es troba només a un 12% de la seua capacitat mentre que el del Baix Camp reté actualment menys d'un hectòmetre cúbic d'aigua, segons l'ACA

, Reus | 08/01/2018 a les 18:54h
Arxivat a: Medi ambient, Siurana, pantà, Riudecanyes, Agència Catalana de l'Aigua, ACA, Gepec, minitransvasament, Ebre, Santi Borràs, Reus, transvasament
Imatge d'arxiu del pantà de Siurana.
Imatge d'arxiu del pantà de Siurana. | Gepec
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/01/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El grup ecologista GEPEC ha reclamat que s'ature definitivament el transvasament d'aigua entre el pantà de Siurana (Priorat) i el de Riudecanyes (Baix Camp). L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que gestiona l'embassament prioratí de la conca hidrogràfica de l'Ebre, manté tancada l'aixeta de les aportacions d'aigua temporalment, des del passat octubre i fins el pròxim mes de març, amb l'objectiu que es recuperen les reserves embassades –actualment, Siurana només disposa d'1,55 hectòmetres cúbics, el 12,35% de la seua capacitat-. Per als ecologistes, però, cal anar encara més enllà: recorden que, de reprendre's el desembassament al pantà de Riudecanyes, el Priorat veurà amenaçada la seua disponibilitat d'aigua. També qüestionen la gestió de l'aigua del pantà del Baix Camp –que només reté actualment 0,95 hectòmetres cúbics, un 17,89 de la seua capacitat-, especialment davant la manca de concreció dels usos agraris i les aportacions per abastaments urbans, ja garantides pel minitransvasament de l'Ebre al Camp de Tarragona.

La situació de les reserves dels dos pantans, com molts embassaments de la conca de l'Ebre i les conques internes de Catalunya, és en estos moments força delicada. D'acord amb les dades fetes públiques per l'ACA este mes de gener, Siurana es troba molt lluny dels gairebé 10 hectòmetres cúbics que retenia fa cinc o deu anys. En el cas de Riudecanyes, les dades històriques constaten que a principis d'este 2018 només acumula menys de la meitat de l'aigua que tenia també fa cinc i deu anys. És en este context de sequera pronunciada, que es podria agreujar de forma encara més considerable si no plou abans dels mesos d'estiu, que els ecologistes plantegen, novament, la seua reivindicació d'aturar el transvasament entre els dos reservoris. De moment, l'ACA reitera que l'acord de la darrera Comissió de Desembassament del mes d'octubre de 2017 es manté en la seua literalitat i s'aplica al 100% durant els sis mesos previstos a l'espera de senyals de millora.


"El 95% de les reserves del Siurana se les emporta Riudecanyes", ha insistit Santi Borràs, portaveu del GEPEC. L'entitat està intentant que, més enllà dels més afectats directament aigües avall de la presa de Siurana –Torroja del Priorat, Poboleda i Gratallops, principalment-, els municipis del Priorat prenguen partit i exigisquen la reversió total d'un transvasament gestat durant el segle XIX i que es va materialitzar a finals dels anys 40 del segle XX amb la posada en marxa del túnel de deu quilòmetres que comunica amb l'embassament de Riudecanyes –promogut per l'Ajuntament de Reus davant els problemes crònics d'abastament que plantejava l'expansió de la ciutat i gestionat de forma privada per la pròpia Comunitat de Regants-. Avisen que, d'agreujar-se la sequera, tota la comarca podria patir de forma encara més intensa els "problemes" derivats del que qualifiquen d'"espoli" dels seus recursos hídrics i que ja s'han manifestat en forma de restriccions a l'estiu. Un escenari que posaria traves a la voluntat àmpliament majoritària del actors socials i econòmics de la comarca d'apostar per l'economia del vi i el turisme de forma sostenible.

A l'altra banda, creuen que la gestió dels regants dels recursos del pantà de Riudecanyes no està prou fiscalitzada. Més i tot, creuen que no ha quedat acreditat de forma prou rigorosa que l'ús principal de l'aigua sigui el regadiu a la zona del Baix Camp, teòricament 3.800 hectàrees, per les 80 que només pot assumir el Priorat amb el repartiment de l'aigua actual –que asseguren, ha deixat a la zona cedent només 20 litres per segon per als seus usos històrics, després d'haver estat rebaixada des dels 200-. Per això, reclamen un pacte a múltiples bandes –incloent regants d'esta zona i la mateixa ACA- que permeta revertir la situació, assumint les necessitats reals per a regadiu a la zona del Camp, davant la precària situació i les magres expectatives de futur del sector de l'avellana. "Haurien de buscar alternatives al tema del regadiu", apunta el portaveu dels ecologistes.

El GEPEC, a més, reclama també als ajuntaments de Reus i Riudoms, que s'abastixen també parcialment des de Riudecanyes, que renuncien a la seua aigua quan ja disposen de connexió amb el minitransvasament de l'Ebre. Especialment flagrant, denuncia Borràs, és el cas de l'Ajuntament de Reus i l'increment d'espais públics urbans amb gespa plantada que requerixen un regadiu intensiu. "És ridícul que un país amb problemes d'aigua regui la gespa. Amb el minitransvasament de l'Ebre al Baix Camp està més que solucionat. La mateixa aigua del Siurana acaba a l'Ebre i, amb el Consorci d'Aigües de Tarragona, cap al Baix Camp i el Tarragonès. És un gran embolic que aconsegueix deixar el Priorat sec: ja no és imprescindible que Reus i Riudoms espoliïn l'aigua perquè hi ha altres recursos i formes de fer les coses", ha tancat Borràs.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Veïnes de Móra la Nova omplint garrafes al camió cisterna ubicat davant del pavelló.
Veïnes de Móra la Nova omplint garrafes al camió cisterna ubicat davant del pavelló. | ACN
01/01/1970
L'equip de govern aposta per adquirir-ne un que substituïsca el de lloguer, posat fins a finals d'any
La Fundació Montsià oferix formació a persones treballadores en situació d'atur
La Fundació Montsià oferix formació a persones treballadores en situació d'atur | Cedida
01/01/1970
Este programa ha atorgat ajuts a empreses per a que estudiants de les Terres de l'Ebre puguen fer les pràctiques a empreses del territori
La carpa de circ del festival Deltebre Dansa tornarà a estar ubicada al Parc del Riu de Deltebre
La carpa de circ del festival Deltebre Dansa tornarà a estar ubicada al Parc del Riu de Deltebre | Cedida
01/01/1970
El festival reunix ballarins arribats de més de 50 països de tot el món per fer bategar el Delta de l'Ebre fins al 28 de juliol
Imatge del lloc on guardaven els gossos de forma insalubre a Vinaròs
Imatge del lloc on guardaven els gossos de forma insalubre a Vinaròs | Cedida
01/01/1970
El detingut mantenia als animals en un estat higiènic i sanitari "lamentable" i se li imputen delictes de maltractament animal, intrusisme professional, usurpació i falsificació de documents
Instal·lació del nou enllumenat.
Instal·lació del nou enllumenat. | Cedida
01/01/1970
La Brigada Municipal ha començat a substituir 265 fanals antics per altres d'equipats amb llums de tipus LED
Un ciutadà camina pel pont de l'Estat mentre observa el monument.
Un ciutadà camina pel pont de l'Estat mentre observa el monument. | Sofia Cabanes
01/01/1970
Els cupaires també reclamen que el govern municipal faça efectiva la creació de la comissió que havia de fer el catàleg de simbologia franquista
Vista del capdamunt del monument franquista de Tortosa.
Vista del capdamunt del monument franquista de Tortosa. | Sofia Cabanes
Imatge del monument franquista de Tortosa presa el dia de la consulta, el 28 de maig de 2016.
Imatge del monument franquista de Tortosa presa el dia de la consulta, el 28 de maig de 2016. | ACN
01/01/1970
L'alcaldessa Meritxell Roigé considera avalada la decisió de consultar el futur del monòlit el 2016 perquè era un vestigi franquista protegit pel POUM
NacióDigital
NacióDigital | ND
01/01/1970
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts