ramaderia

Les ramaderies ebrenques creen una marca per reivindicar el bou al territori

El projecte Ur s'emmiralla en la marca del 'Bou de Camarga' i vol englobar productes culturals i turístics

, Amposta | 08/01/2018 a les 15:47h
Arxivat a: Societat, IDECE, Departament de Cultura, Germans Margalef, bou, ramaderia
Bous de la ramaderia Germans Margalef
Bous de la ramaderia Germans Margalef | Facebook Ramaderia Germans Margalef
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/01/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les ramaderies de les Terres de l'Ebre han unit les seues forces per crear una marca que permeta reivindicar el bou al territori. El projecte Ur, impulsat per la ramaderia Germans Margalef en col·laboració amb el Departament de Cultura i l'IDECE, s'emmiralla en la marca del 'Bou de Camarga', a França. Amb esta marca, que s'intenta vincular a la Reserva de Biosfera de les Terres de l'Ebre, es vol emmarcar productes culturals i turístics i treballar perquè siga representativa de productes alimentaris i de qualitat.

L'impulsor, Paco Palmer, de Germans Margalef, ha explicat que el primer pas és "crear consciència sobre la importància del bou al territori". D'altra banda, apunta que la ramaderia extensiva "és el màxim exponent de sostenibilitat dins de la Reserva de la Biosfera, igual que l'agricultura ecològica". Esta marca, segons Palmer, podria salvar el món del bou a Catalunya, que considera que està "ferit de mort". Així, se'l situaria com a motor econòmic i asseguraria la pervivència a la regió.


El projecte de crear una marca pròpia es mira a llarg termini. De moment, els ramaders mantenen reunions per veure com es desenvolupa i per poder traçar un full de ruta que permeta articular la marca. De moment, no s'han constituït en associació però no descarten fer-ho. El primer pas, segons Palmer, és assolir la conscienciació de la importància de l'animal al territori –entre agents socials i polítics- i fer-ho mitjançant el discurs de la conservació del bou a les Terres de l'Ebre, que ha tingut un paper clau en el desenvolupament econòmic i en la conservació d'hàbitats. "El brau extensiu ha estat de sempre al territori i és una peça clau, va ajudar a convertir les terres salvatges en conreu i per conservar zones humides al Delta", exemplifica.

"És un projecte de lobbisme", apunta l'impulsor, que assenyala que conviden a participar també a formacions animalistes com el PACMA perquè s'entenga que la marca se centra en la conservació de l'espècie des d'una actitud constructiva. "Després ja veurem com es conserva o quines necessitats té, però el pas on ens trobem és la conscienciació que és un animal amb importància en la ramaderia extensiva, de gestió de pastures i d'ecosistema al territori".

Palmer, que ha viatjat a la Camarga francesa on ha mantingut contactes amb ramaders de la zona i organismes públics reguladors, apunta que en este espai es dona suport al bou mitjançant una marca que ha acabat lligada als productes alimentaris de qualitat. Esta idea és la que Palmer intenta traslladar a l'Ebre. En esta línia, va iniciar contactes amb les ramaderies del territori per anar de la mà en aquest projecte i "la resposta va ser unànime".

A principis de desembre es va celebrar una taula rodona per abordar la qüestió, tot parlant de les arrels del brau a les Terres de l'Ebre, l'encaix del bou a la Catalunya del segle XXI i el turisme rural i sostenible, entre altres temes. L'esdeveniment va comptar amb la participació del director del Museu d'Scamandre a la Camarga, Serge Colombaud, o el president de l'Associació de Ramaders de Camarga, Jacques Mailhan.

Paral·lelament, la ramaderia Germans Margalef participa en un projecte europeu de caracterització d'una raça minoritària per definir les característiques genètiques del brau de l'Ebre en un estudi de la Universitat de Saragossa.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
L'equip de govern aposta per adquirir-ne un que substituïsca el de lloguer, posat fins a finals d'any
La Fundació Montsià oferix formació a persones treballadores en situació d'atur
La Fundació Montsià oferix formació a persones treballadores en situació d'atur | Cedida
01/01/1970
Este programa ha atorgat ajuts a empreses per a que estudiants de les Terres de l'Ebre puguen fer les pràctiques a empreses del territori
La carpa de circ del festival Deltebre Dansa tornarà a estar ubicada al Parc del Riu de Deltebre
La carpa de circ del festival Deltebre Dansa tornarà a estar ubicada al Parc del Riu de Deltebre | Cedida
01/01/1970
El festival reunix ballarins arribats de més de 50 països de tot el món per fer bategar el Delta de l'Ebre fins al 28 de juliol
Imatge del lloc on guardaven els gossos de forma insalubre a Vinaròs
Imatge del lloc on guardaven els gossos de forma insalubre a Vinaròs | Cedida
01/01/1970
El detingut mantenia als animals en un estat higiènic i sanitari "lamentable" i se li imputen delictes de maltractament animal, intrusisme professional, usurpació i falsificació de documents
Instal·lació del nou enllumenat.
Instal·lació del nou enllumenat. | Cedida
01/01/1970
La Brigada Municipal ha començat a substituir 265 fanals antics per altres d'equipats amb llums de tipus LED
Un ciutadà camina pel pont de l'Estat mentre observa el monument.
Un ciutadà camina pel pont de l'Estat mentre observa el monument. | Sofia Cabanes
01/01/1970
Els cupaires també reclamen que el govern municipal faça efectiva la creació de la comissió que havia de fer el catàleg de simbologia franquista
Vista del capdamunt del monument franquista de Tortosa.
Vista del capdamunt del monument franquista de Tortosa. | Sofia Cabanes
Imatge del monument franquista de Tortosa presa el dia de la consulta, el 28 de maig de 2016.
Imatge del monument franquista de Tortosa presa el dia de la consulta, el 28 de maig de 2016. | ACN
01/01/1970
L'alcaldessa Meritxell Roigé considera avalada la decisió de consultar el futur del monòlit el 2016 perquè era un vestigi franquista protegit pel POUM
NacióDigital
NacióDigital | ND
01/01/1970
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts