18
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
18:12h
La recuperació econòmica en l’àmbit comarcal va continuar el 2016, segons destaca de l’Anuari Econòmic Comarcal 2017 de BBVA, dirigit pel Catedràtic Emèrit d’Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver. L'estudi, que analitza la distribució territorial del creixement econòmic català, destaca com el 2016 va continuar la millora iniciada en la segona meitat de 2013, per la qual cosa el PIB a preus de mercat (PIB pm) català va avançar un molt notable 3,5%, una xifra idèntica a la de 2015.
L’Anuari apunta que “els factors principals d’este creixement es deuen, d’una banda, a les “reformes internes: fiscals, financeres, laborals, energètiques i de pensions. Però també en factors exteriors, com la intervenció del BCE, que va mantenir en valors molt baixos els tipus d'interès i va contribuir a la depreciació de l'euro respecte al dòlar i a la millora de l'activitat a l'Eurozona”. A més, destaquen coma impuls al creixement català, “la forta caiguda del preu del petroli i l'augment de la demanda de serveis turístics, provocada parcialment per la continuïtat de les tensions geopolítiques al nord d'Àfrica i l'est de la Mediterrània”.
Així, durant l’any passat, hi va haver un increment de la renda disponible de llars, empreses no financeres i sector públic, i en conseqüència, en un context de millora de la confiança, en augments en totes les partides de despesa corrent i d'inversió, inclosa la inversió en habitatge. Donat el seu major pes en l'activitat, “l'element determinant d'esta forta expansió va ser consum privat”, explica l’anuari, “que amb un creixement del 2,7% el 2016, va continuar la bonança iniciada el 2014”. L'altre gran determinant va ser la formació bruta de capital i, en particular, l'efectuada en maquinària, material de transport, béns d'equip i altres productes (augment del 4,5%), però també en construcció que, tot i les dificultats que va travessar l'obra pública, va créixer d'un 4,6% el 2016.
Finalment, el consum públic, va continuar amb la recuperació iniciada el 2015, augmentant un 2,7% el 2016. En conjunt, la demanda interna va avançar d'un notable 3,2%, compatible amb una certa millora del saldo exterior, reflex al seu torn de la contenció importadora i la fortalesa exportadora. Pel que fa a la demanda exterior, les importacions internacionals, tot i el fort augment de la demanda interna, van avançar un 5,3%, mentre les vendes de béns i serveis creixien d'un 4,2% en termes reals.
Creixement 2016: la demarcació de Tarragona
Al 2016, el creixement agregat del VAB dels diferents eixos va oscil·lar entre el 4,0% del que més va avançar, les Comarques Centrals, al 0,9% del que menys, les Comarques de Muntanya. Estos registres agregats reflectixen les diferents especialitzacions productives d’estos eixos i els diferents resultats dels principals sectors.
Les Comarques del Camp de Tarragona (3,0%), i les Terres de l’Ebre (2,3%) se situen per sota els resultats mitjans de Catalunya (3,4%), els de les Comarques Centrals (4,0%), de l’Eix Metropolità (3,5%), de l’Eix Gironí (3,2%); mentre que similars als del Pla de Lleida (2,9%) i per sobre els de les Comarques de Muntanya (0,9%). Estos resultats reflectiren l’avenç dels serveis (amb pesos del 65,1% del VAB pel Camp de Tarragona i del 43,7% per les Terres de l’Ebre), que van augmentar d’un 3,4% i d’un 2,8% respectivament.
Per altra banda, la indústria cresqué d’un moderat 1,7% al Camp de Tarragona (per un 1,8% del manufacturer i un 1,6% del no manufacturer), i un més lleu 0,7% a les Terres de l’Ebre (per un 2,2% del manufacturer i un -0,1% del no manufacturer). Del seu costat, la construcció al Camp de Tarragona cresqué d’un destacat 4,3%, mentre que a les Terres de l’Ebre d’un més reduït 0,7%. Finalment, el primari, amb uns pesos al Camp de Tarragona de l’1,0% i del 5,5% a les Terres de l’Ebre, cresqué d’un inferior 3,8% al Camp de Tarragona, front el superior 13,5% de les Terres de l’Ebre.
Amb el notable augment dels serveis a les comarques del Camp de Tarragona, el VAB terciari ja supera en un 7,0% els valors del 2007. Per grans branques productives, els resultats del 2016 expressen els efectes del creixement dels serveis privats (3,5%) i la positiva dinàmica dels col·lectius (3,3%). Els resultats dels serveis privats, s’explica parcialment pels elevats augments de les activitats professionals i administratives (13,4% del VAB dels serveis i forta expansió del 9,1%) i l’hostaleria (11,7% del VAB dels serveis el 2015 i increment del 4,6%). El moderat augment dels serveis a les Terres de l’Ebre (2,8%) ha permès al terciari superar, de forma acumulada i mesurat en termes constants, els registres del 2007, amb un valor afegit el 2016 un 4,2% superior. Per grans branques productives del terciari, els resultats del 2016 expressen, fonamentalment, el prou important avenç dels serveis Nota de premsa 3 18.12.2017 privats (3,2%), mentre que l’1,8% d’avenç dels col·lectius frenaren l’expansió agregada dels serveis.
Dins dels serveis privats, el seu prou intens creixement el 2016 reflecteix dinàmiques oposades entre els forts augments d’importants branques i caigudes en d’altres. Entre les primeres, cal citar el comerç (vora el 32% del VAB terciari el 2015), que creixé d’un més que notable 3,7%. Del seu costat, la lleu millora del sector industrial al Camp de Tarragona el 2016 (augment de l’1,7%) reflecteix la reduïda empenta de les produccions estrictament manufactureres, (69,3% del VAB industrial el 2015), que avançaren d’un 1,8%, i també pel contingut creixement dels productes energètics, indústries extractives, aigua, gas i reciclatge (1,6%). El modest 1,8% d’augment de les produccions manufactureres el 2016 reflecteixen l’acció combinada d’algunes branques amb creixements notables i d’altres amb augments modestos o, inclusiu, amb davallades significatives. Entre les primeres, destaca la d’alimentació, begudes i tabac (14,4% del VAB industrial manufacturer i creixement del 3,8%. Per altra banda, el sector industrial de les Terres de l’Ebre el 2016 va avançar d’un moderat 0,7%. De forma que el 2016 el VAB del sector és troba encara un -16,4% per sota el del 2007. El lleu augment del VAB industrial el 2016 reflecteix la manca de dinamisme de la branca més rellevant de la indústria d’aquestes comarques, la de les produccions d’energia, extractives, aigua, gas i reciclatge (63,2% del VAB industrial el 2015), que va mostrar pràcticament un nul avenç (un -0,1%, lluny del 3,0% de Catalunya), tot i que compensat amb un moderat avenç de les produccions manufactureres (2,2%, força per sota el 4,2% català).
El moderat creixement de les produccions manufactureres el 2016 (el 2,2% citat), reflecteix principalment els avenços de les indústries alimentàries (pes del 21,9% del VAB manufacturer el 2015 i augment d’un 2,8%). Pel que fa a la construcció, la recuperació al Camp de Tarragona el 2016 (el 4,3% citat), expressa la forta empenta de la branca de demolició i preparació de terrenys (augment del 8,8%) i els increments, més continguts, de la d’instal·lacions i acabat d’edificis (3,8%) i l’edificació i promoció immobiliària (2,6%) i, finalment, de l’obra civil (1,5%). En canvi, el modest avenç de la construcció a les Terres de l’Ebre el 2016 (del 0,7%) reflecteix la caiguda de la branca de demolició i preparació de terrenys (-5,7%), contrarestada parcialment pels augments d’edificació i promoció immobiliària (3,2%), l’avenç del 2,2% de l’obra civil (1,6%) i el d’instal·lacions i acabat d’edificis (2,1%).
Pel que fa al primari al Camp de Tarragona, l’evolució del VAB d’aquest sector reflecteix, principalment, la de l'agricultura (vora el 59% del VAB primari), que va experimentar un augment del 3,5%; del seu costat, la ramaderia (que aporta el 36,5%) va presentar una alça similar (del 3,7%), al temps que la pesca avançava més intensament (9,8%). Mentre que a les Terres de l’Ebre, la positiva dinàmica del sector el 2016 reflecteix el rellevant augment (13,5%) de l’agricultura, el principal subsector d'aquestes comarques (amb un pes superior al 60% del VAB); per la seva banda, la ramaderia, que genera vora el 33% del primari, va créixer també prou intensament (14,2%, per sobre el 9,0% de Catalunya).
L’Anuari apunta que “els factors principals d’este creixement es deuen, d’una banda, a les “reformes internes: fiscals, financeres, laborals, energètiques i de pensions. Però també en factors exteriors, com la intervenció del BCE, que va mantenir en valors molt baixos els tipus d'interès i va contribuir a la depreciació de l'euro respecte al dòlar i a la millora de l'activitat a l'Eurozona”. A més, destaquen coma impuls al creixement català, “la forta caiguda del preu del petroli i l'augment de la demanda de serveis turístics, provocada parcialment per la continuïtat de les tensions geopolítiques al nord d'Àfrica i l'est de la Mediterrània”.
Així, durant l’any passat, hi va haver un increment de la renda disponible de llars, empreses no financeres i sector públic, i en conseqüència, en un context de millora de la confiança, en augments en totes les partides de despesa corrent i d'inversió, inclosa la inversió en habitatge. Donat el seu major pes en l'activitat, “l'element determinant d'esta forta expansió va ser consum privat”, explica l’anuari, “que amb un creixement del 2,7% el 2016, va continuar la bonança iniciada el 2014”. L'altre gran determinant va ser la formació bruta de capital i, en particular, l'efectuada en maquinària, material de transport, béns d'equip i altres productes (augment del 4,5%), però també en construcció que, tot i les dificultats que va travessar l'obra pública, va créixer d'un 4,6% el 2016.
Finalment, el consum públic, va continuar amb la recuperació iniciada el 2015, augmentant un 2,7% el 2016. En conjunt, la demanda interna va avançar d'un notable 3,2%, compatible amb una certa millora del saldo exterior, reflex al seu torn de la contenció importadora i la fortalesa exportadora. Pel que fa a la demanda exterior, les importacions internacionals, tot i el fort augment de la demanda interna, van avançar un 5,3%, mentre les vendes de béns i serveis creixien d'un 4,2% en termes reals.
Creixement 2016: la demarcació de Tarragona
Al 2016, el creixement agregat del VAB dels diferents eixos va oscil·lar entre el 4,0% del que més va avançar, les Comarques Centrals, al 0,9% del que menys, les Comarques de Muntanya. Estos registres agregats reflectixen les diferents especialitzacions productives d’estos eixos i els diferents resultats dels principals sectors.
Les Comarques del Camp de Tarragona (3,0%), i les Terres de l’Ebre (2,3%) se situen per sota els resultats mitjans de Catalunya (3,4%), els de les Comarques Centrals (4,0%), de l’Eix Metropolità (3,5%), de l’Eix Gironí (3,2%); mentre que similars als del Pla de Lleida (2,9%) i per sobre els de les Comarques de Muntanya (0,9%). Estos resultats reflectiren l’avenç dels serveis (amb pesos del 65,1% del VAB pel Camp de Tarragona i del 43,7% per les Terres de l’Ebre), que van augmentar d’un 3,4% i d’un 2,8% respectivament.
Per altra banda, la indústria cresqué d’un moderat 1,7% al Camp de Tarragona (per un 1,8% del manufacturer i un 1,6% del no manufacturer), i un més lleu 0,7% a les Terres de l’Ebre (per un 2,2% del manufacturer i un -0,1% del no manufacturer). Del seu costat, la construcció al Camp de Tarragona cresqué d’un destacat 4,3%, mentre que a les Terres de l’Ebre d’un més reduït 0,7%. Finalment, el primari, amb uns pesos al Camp de Tarragona de l’1,0% i del 5,5% a les Terres de l’Ebre, cresqué d’un inferior 3,8% al Camp de Tarragona, front el superior 13,5% de les Terres de l’Ebre.
Amb el notable augment dels serveis a les comarques del Camp de Tarragona, el VAB terciari ja supera en un 7,0% els valors del 2007. Per grans branques productives, els resultats del 2016 expressen els efectes del creixement dels serveis privats (3,5%) i la positiva dinàmica dels col·lectius (3,3%). Els resultats dels serveis privats, s’explica parcialment pels elevats augments de les activitats professionals i administratives (13,4% del VAB dels serveis i forta expansió del 9,1%) i l’hostaleria (11,7% del VAB dels serveis el 2015 i increment del 4,6%). El moderat augment dels serveis a les Terres de l’Ebre (2,8%) ha permès al terciari superar, de forma acumulada i mesurat en termes constants, els registres del 2007, amb un valor afegit el 2016 un 4,2% superior. Per grans branques productives del terciari, els resultats del 2016 expressen, fonamentalment, el prou important avenç dels serveis Nota de premsa 3 18.12.2017 privats (3,2%), mentre que l’1,8% d’avenç dels col·lectius frenaren l’expansió agregada dels serveis.
Dins dels serveis privats, el seu prou intens creixement el 2016 reflecteix dinàmiques oposades entre els forts augments d’importants branques i caigudes en d’altres. Entre les primeres, cal citar el comerç (vora el 32% del VAB terciari el 2015), que creixé d’un més que notable 3,7%. Del seu costat, la lleu millora del sector industrial al Camp de Tarragona el 2016 (augment de l’1,7%) reflecteix la reduïda empenta de les produccions estrictament manufactureres, (69,3% del VAB industrial el 2015), que avançaren d’un 1,8%, i també pel contingut creixement dels productes energètics, indústries extractives, aigua, gas i reciclatge (1,6%). El modest 1,8% d’augment de les produccions manufactureres el 2016 reflecteixen l’acció combinada d’algunes branques amb creixements notables i d’altres amb augments modestos o, inclusiu, amb davallades significatives. Entre les primeres, destaca la d’alimentació, begudes i tabac (14,4% del VAB industrial manufacturer i creixement del 3,8%. Per altra banda, el sector industrial de les Terres de l’Ebre el 2016 va avançar d’un moderat 0,7%. De forma que el 2016 el VAB del sector és troba encara un -16,4% per sota el del 2007. El lleu augment del VAB industrial el 2016 reflecteix la manca de dinamisme de la branca més rellevant de la indústria d’aquestes comarques, la de les produccions d’energia, extractives, aigua, gas i reciclatge (63,2% del VAB industrial el 2015), que va mostrar pràcticament un nul avenç (un -0,1%, lluny del 3,0% de Catalunya), tot i que compensat amb un moderat avenç de les produccions manufactureres (2,2%, força per sota el 4,2% català).
El moderat creixement de les produccions manufactureres el 2016 (el 2,2% citat), reflecteix principalment els avenços de les indústries alimentàries (pes del 21,9% del VAB manufacturer el 2015 i augment d’un 2,8%). Pel que fa a la construcció, la recuperació al Camp de Tarragona el 2016 (el 4,3% citat), expressa la forta empenta de la branca de demolició i preparació de terrenys (augment del 8,8%) i els increments, més continguts, de la d’instal·lacions i acabat d’edificis (3,8%) i l’edificació i promoció immobiliària (2,6%) i, finalment, de l’obra civil (1,5%). En canvi, el modest avenç de la construcció a les Terres de l’Ebre el 2016 (del 0,7%) reflecteix la caiguda de la branca de demolició i preparació de terrenys (-5,7%), contrarestada parcialment pels augments d’edificació i promoció immobiliària (3,2%), l’avenç del 2,2% de l’obra civil (1,6%) i el d’instal·lacions i acabat d’edificis (2,1%).
Pel que fa al primari al Camp de Tarragona, l’evolució del VAB d’aquest sector reflecteix, principalment, la de l'agricultura (vora el 59% del VAB primari), que va experimentar un augment del 3,5%; del seu costat, la ramaderia (que aporta el 36,5%) va presentar una alça similar (del 3,7%), al temps que la pesca avançava més intensament (9,8%). Mentre que a les Terres de l’Ebre, la positiva dinàmica del sector el 2016 reflecteix el rellevant augment (13,5%) de l’agricultura, el principal subsector d'aquestes comarques (amb un pes superior al 60% del VAB); per la seva banda, la ramaderia, que genera vora el 33% del primari, va créixer també prou intensament (14,2%, per sobre el 9,0% de Catalunya).