18
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
12:05h
El Museu de la Pauma i el Centre d’Estudis lo Lliscó de Mas de Barberans han presentat, este dissabte, els resultats de la recerca que sobre la gelada de 1956, realitzada pels Centres d’Estudis de Terres de Cruïlla, coordinats pel Centre d’Estudis Seniencs.
El treball de recerca ha recollit i analitzat les conseqüències que va tenir este fenomen meteorològic, que tant va marcar la història del territori comprès a banda i banda del riu Sénia, i quina és la memòria que encara se’n conserva. Tota esta informació s’ha plasmat en l’exposició titulada “Memòria glaçada. La gelada de 1956 als Territoris de Cruïlla”, que es va inaugurar també el dissabte al Museu de la Pauma. La mostra serà itinerant, es podrà visitar fins el 3 de gener de 2018, i es completarà amb un seguit de tallers per treballar-ne els continguts i recollir nous documents i materials.
Per a fer l’estudi, les 12 entitats participants de les dos bandes del riu Sénia han realitzat 114 enquestes a veïns de diverses generacions de les comarques de l’Alt i Baix Maestrat, els Ports, el Matarranya, el Montsià, la Plana Alta i la Terra Alta. Este recull de la memòria col·lectiva sobre la gelada, tant de persones que la van viure en primera persona com de persones que n’han sentit a parlar, s’ha completat amb un recull gràfic i documental, d’arxius i d’hemeroteca, que permet visualitzar els efectes d’est episodi meteorològic, tant els dies en què va tenir lloc, com en els mesos i anys posteriors, així com les conseqüències en tots els camps: en la vida quotidiana, en les activitats laborals, en els esdeveniments socials i festius o en les migracions cap a altres territoris.
La recerca ens parla d’aspectes relacionats amb la meteorologia, del dia a dia, dels oficis que es van veure més afectats, de la caça, de la pesca a les basses del Delta, del joc i de les conseqüències una de les més clares i devastadores és l’exportació de mà d’obra. Estes terres esdevenen proveïdores de força de treball per a la indústria com per exemple SEAT, molts van marxar i ja no van tornar i d’altres van esdevenir temporers a la vinya a França, al Penedès i al Camp de Tarragona, al clavell al Maresm, etc. La recerca és només un esquer per qui estiga interessat en aprofundir en esta etapa que són els finals dels 50 i principis del 60 del segle passat.
La recerca ha comptat amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner i del Campus Extens de la URV a la Sénia, del projecte Patrimoni de la UJI i dels ajuntaments de les entitats participants.
El treball de recerca ha recollit i analitzat les conseqüències que va tenir este fenomen meteorològic, que tant va marcar la història del territori comprès a banda i banda del riu Sénia, i quina és la memòria que encara se’n conserva. Tota esta informació s’ha plasmat en l’exposició titulada “Memòria glaçada. La gelada de 1956 als Territoris de Cruïlla”, que es va inaugurar també el dissabte al Museu de la Pauma. La mostra serà itinerant, es podrà visitar fins el 3 de gener de 2018, i es completarà amb un seguit de tallers per treballar-ne els continguts i recollir nous documents i materials.
Per a fer l’estudi, les 12 entitats participants de les dos bandes del riu Sénia han realitzat 114 enquestes a veïns de diverses generacions de les comarques de l’Alt i Baix Maestrat, els Ports, el Matarranya, el Montsià, la Plana Alta i la Terra Alta. Este recull de la memòria col·lectiva sobre la gelada, tant de persones que la van viure en primera persona com de persones que n’han sentit a parlar, s’ha completat amb un recull gràfic i documental, d’arxius i d’hemeroteca, que permet visualitzar els efectes d’est episodi meteorològic, tant els dies en què va tenir lloc, com en els mesos i anys posteriors, així com les conseqüències en tots els camps: en la vida quotidiana, en les activitats laborals, en els esdeveniments socials i festius o en les migracions cap a altres territoris.
La recerca ens parla d’aspectes relacionats amb la meteorologia, del dia a dia, dels oficis que es van veure més afectats, de la caça, de la pesca a les basses del Delta, del joc i de les conseqüències una de les més clares i devastadores és l’exportació de mà d’obra. Estes terres esdevenen proveïdores de força de treball per a la indústria com per exemple SEAT, molts van marxar i ja no van tornar i d’altres van esdevenir temporers a la vinya a França, al Penedès i al Camp de Tarragona, al clavell al Maresm, etc. La recerca és només un esquer per qui estiga interessat en aprofundir en esta etapa que són els finals dels 50 i principis del 60 del segle passat.
La recerca ha comptat amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner i del Campus Extens de la URV a la Sénia, del projecte Patrimoni de la UJI i dels ajuntaments de les entitats participants.