La indústria eòlica veu essencials els parcs projectats a la Terra Alta per assolir el 50% d'energia renovable el 2030

La jornada de la Mesa d'Alcaldes per al Desenvolupament de l'Energia (MADE) aborda els reptes de la transició cap a un nou model energètic més sostenible al territori

Imatge d'arxiu de la implantació eòlica a la Terra Alta.
Imatge d'arxiu de la implantació eòlica a la Terra Alta. | Sílvia Berbís
ACN
23 de novembre del 2017
Actualitzat a les 20:32h
La indústria eòlica considera que els tres parcs que s'estan tramitant a la Terra Alta, i que han aixecat l'oposició frontal del sector vitivinícola i turístic, són "indispensables" per arribar a l'objectiu del Govern d'arribar a produir un 50% de l'energia a Catalunya l'any 2030 a partir de renovables –solar i eòlica-. Més i tot, consideren que, a més de ser compatibles amb l'actual estructura econòmica de la comarca, cal obrir el debat per ampliar les zones que poden acollir estes centrals i multiplicar la instal·lació de centrals. La transició cap a un model energètic més sostenible i basat en les energies renovables, també com a base de noves implantacions industrials, especialment a les Terres de l'Ebre, ha estat l'argument principal de la jornada que actualment organitza la Mesa d'Alcaldes per al Desenvolupament de l'Energia (MADE).

Cellers, cooperatives, DO de la Terra Alta, empresaris turístics o l'Ajuntament de Batea han manifestat, entre d'altres, la seua oposició frontal a la massificació eòlica de la comarca amb la implantació de les tres noves centrals a Punta Redona –Batea-, Tres Termes –Vilalba dels Arcs- i els Barrancs –La Pobla de Massaluca-. Una amenaça, asseguren, per a un model de desenvolupament basat en el valor afegit del vi i el turisme vinculat al paisatge. En canvi, EolicCat, la patronal catalana de les empreses eòliques, referma el caràcter "indispensable" de les tres centrals com un primer pas en la direcció d'assolir els objectius que s'han marcat el govern i la Unió Europea. 

"No hi ha consens en el rebuig. Hi ha agrupacions empresarials que han manifestat oposició, però els representants de la ciutadania –no seria el cas de Batea- estan a favor i es fa un procés d'informació pública en el qual tothom ha pogut participar", assegura el gerent de l'entitat, Jaume Morron. Creu, a més, que estes instal·lacions, contràriament a l'opinió de moltes empreses i entitats de la comarca, són "perfectament compatibles" amb les activitats econòmiques establertes i es remet a diversos estudis en este sentit. En un debat on la qüestió de l'autoconsum de proximitat i la socialització de la tecnologia per poder produir energies renovables queda encara pràcticament fora de la gran discussió, Morron considera que, de no tirar endavant aquests tres projectes, s'enviaria una senyal negativa. "Els 90 MW de la Terra Alta són indispensables per demostrar que el Govern posa el diner a la boca i està parlant seriosament quan proposa que a l'any 2030 el 50% de l'electricitat generada a Catalunya sigui renovable", sosté. 

Per això, afegix, caldria també revisar el sistema d'autoritzacions "molt restrictives" sobre les zones d'implantació. "Es manté una normativa de fa setze anys, quan havia un desconeixement complet sobre la relació entre els generadors i l'avifauna. Ara ho coneixem. En moltes zones on estan prohibits, s'haurà de rectificar i ampliar. Del contrari serà impossible complir els objectius", insistix. Addicionalment, exigix agilitzar considerablement el terminis burocràtics de tramitació que, segons recorda, s'han allargat sis anys en el cas d'un aerogenerador impulsat per ciutadans a l'Anoia. 

El debat sobre la transició d'una model energètic que encara gira al voltant dels combustibles fòssil i les centrals nuclears ha estat l'eix central de debat de la Jornada MADE que ha tingut lloc est dijous al matí a Móra d'Ebre. La patronal eòlica ha exposat en este fòrum els seus plans d'expansió a curt i mig termini –sobre la base d'un estudi presentat fa un juntament amb les patronals PIMEC, APPA i UNEF- per implementar a Catalunya anualment 300 MW d'energia eòlica i 300 més de fotovoltaica per aconseguir el citat objectiu: 3.600 en total fins 2030. Morron assegura que la construcció, la instal·lació ocuparia unes 2.500 persones i l'operació i el manteniment més de 700, "més que les actuals plantilles de les nuclears". 

Marcs reguladors i dependències

Des la Unió Europea, on asseguren estar treballant per fomentar un marc regulador que permeta un accés més "just" a la tecnologia de les renovables a l'Estat espanyol, així com en noves xarxes de transports intel·ligents i més eficients, consideren un model energètic com un objectiu necessari, sobre el paper. Sobretot, en el marc d'un espai econòmic totalment dependent dels hidrocarburs i que gasta anualment quatre cops el pressupost comunitari –uns 400.000 milions d'euros- en adquirir combustibles fòssils. 

Tot i que s'ha fixat la data de 2050 com la de la total descarbonització –dixar d'usar hidrocarburs-, Brussel·les treballa amb l'horitzó d'arribar a un 40% d'ús de renovables l'any 2030 en tot el territori europeu. Així s'ha expressat el director de l'oficina de la UE a Barcelona, Ferran Tarradellas, per qui la transició energètica, al marge d'una major competitivitat, ha d'aportar també més beneficis als municipis. "Estem davant d'un nou model econòmic que pot crear nous llocs de treballs i noves empreses que substituisquen les de l'antic model amb energies centralitzades, fòssils i distribuïdes", ha declarat, tot apuntant que l'estalvi energètic pot generar recursos per altres equipaments i serveis.

Malgrat la manca de concreció d'estos plantejaments, la idea atreu els alcaldes i responsables locals de zones que han basat el seu creixement en el monocultiu energètic i, més concretament, nuclear. En este sentit, el president de MADE i alcalde d'Ascó, Josep Maria Buixeda ha valorat positivament continuar apostant per la indústria de l'energia com a motor econòmic de futur. "Estem en un territori on hem estat condemnats: depenem d'una indústria energètica nuclear que ha estat contraproduent per altres alternatives econòmiques. La indústria agroalimentària, amb un gran potencial, no té un esdevenidor molt bo. Ascó no ha pogut entrar a la marca Reserva de la Biosfera. Estem en un territori energètic i ja tenim esta cultura i és una bona alternativa a la indústria nuclear", ha tancat.