31
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
19:12h
La primera reacció de l'Estat contra la compareixença de Carles Puigdemont a Brussel·les ha arribat des de la judicatura. L'Audiència Nacional ha citat a declarar Carles Puigdemont i els seus consellers els dies 2 i 3 de novembre a Madrid. Així ho ha decidit la jutge Carmen Lamela, que ha admès la querella per rebel·lió, sedició i malversació que ahir va presentar la Fiscalia General de l'Estat. La citació arriba el mateix dia que Puigdemont ha anunciat la intenció de quedar-se a Brussel·les de manera indefinida a causa de la manca de garanties a l'Estat.
La jutge Lamela ha citat el president i tots els membres del Govern -inclòs l'exconseller Santi Vila- per interrogar-los pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Puigdemont i set del seus consellers són ara a Brussel·les mentre que el vicepresident Oriol Junqueras i quatre consellers més continuen a Barcelona. La jutge imposa als màxims representants de la Generalitat -ara cessats- una fiança de 6,2 milions d'euros que han de pagar en tres dies si volen evitar ser embargats.
El delicte més greu que inclou la querella és el de rebel·lió, que pot suposar penes de presó de fins a 30 anys però requereix "violència" per ser aplicat. Per això, la Fiscalia es veu obligada a recórrer a la jurisprudència del Suprem sobre el cop d'Estat del 23-F de 1981. Aleshores, el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, va entrar al Congrés dels Diputats amb 200 agents més i va interrompre una sessió d'investidura disparant al sostre i retenint els parlamentaris.
La jutge Lamela ha citat el president i tots els membres del Govern -inclòs l'exconseller Santi Vila- per interrogar-los pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Puigdemont i set del seus consellers són ara a Brussel·les mentre que el vicepresident Oriol Junqueras i quatre consellers més continuen a Barcelona. La jutge imposa als màxims representants de la Generalitat -ara cessats- una fiança de 6,2 milions d'euros que han de pagar en tres dies si volen evitar ser embargats.
El delicte més greu que inclou la querella és el de rebel·lió, que pot suposar penes de presó de fins a 30 anys però requereix "violència" per ser aplicat. Per això, la Fiscalia es veu obligada a recórrer a la jurisprudència del Suprem sobre el cop d'Estat del 23-F de 1981. Aleshores, el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, va entrar al Congrés dels Diputats amb 200 agents més i va interrompre una sessió d'investidura disparant al sostre i retenint els parlamentaris.