QUERELLA CONTRA EL GOVERN

Fiscalia obvia la brutalitat policial a la Ràpita i denuncia un «atac amb pedres» contra la Guàrdia Civil

El fiscal Maza també ‘oblida’ també en la seua querella les càrregues policials exercides a Roquetes i a Móra la Nova durant el mateix dia i parla d'actes "d'assetjament" a Amposta, Gandesa i Móra

per Sofia Cabanes, La Ràpita, 31 d'octubre de 2017 a les 14:47 |
Càrrega dels antidisturbis davant del pavelló firal de la Ràpita. | Sofia Cabanes
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les querelles que el fiscal general d’Espanya, José Manuel Maza, va presentar ahir dilluns contra el Govern i els membres sobiranistes del Parlament fan també esment a la violència viscuda l’1 d’octubre al pavelló firal de Sant Carles de la Ràpita, obviant de forma escandalosa la brutalitat de les càrregues policials contra els votants que van defensar les urnes, que van deixar com a mínim 86 ferits, i relata, únicament, l’èpisodi de tensió que es va viure posteriorment quan els antiavalots es disposaven a marxar i alguns manifestants els van llençar pedres.
 

A la pàgina 68 de la querella presentada a l’Audiència Nacional i a la qual ha tingut accés l’aguaita.cat es pot llegir textualment: “al pavelló poliesportiu situat al Carrer Doctor Torné s / n, on s'havien unificat tots els centres de votació de la localitat de Sant Carles de la Ràpita, els agents de la Guàrdia Civil, que havien hagut d'utilitzar les seves defenses davant d'unes dues-centes persones que els impedien l'accés al centre, van ser atacats amb pedres per un grup d'unes trenta persones quan estaven abandonant el col·legi electoral”.
 
Un relat que poc té a veure amb la realitat. El fiscal obvia que les violentes càrregues policials es van produir sense cap tipus de mediació, distinció, ni mirament, tal com va constatar l’aguaita.cat –que hi era present en el moment de les agressions i que va veure com una de les seues periodistes eren agredides. Tampoc es relata en la querella que la Guàdia Civil anava armada amb fusells de pilotes de goma, prohibits a Catalunya i que les càrregues policials es van propinar en molts casos per sobre de la cintura –moltes persones van presentar ferides al cap- contra persones que no van oferir resistència.
 

El llançament de pedres, que certament es va produir, va donar-se ja ben lluny del pavelló firal, després que els agents s'emportessen les urnes i deixessen ferides prop d'un centenar de persones. L'incident es va produir quan l’últim grup d’antiavalots va pujar als furgons policials. Algunes de les pedres van impactar contra els cotxes, sense produir cap ferit.
 
El fiscal Maza també ‘oblida’ les càrregues policials exercides a Roquetes i a Móra la Nova durant el mateix dia, de les quals no en fa cap tipus desment en les 118 pàgines de la querella.

"Assetjament" a Amposta, Gandesa i Móra d'Ebre

Per justificar els delictes que es volen imputar contra el Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, el Fiscal també fa esment d’una sèrie de concentracions que es van donar en els dies previs a l’1-O, entre els quals, Amposta, Gandesa i Móra d’Ebre. Segons es relata en la querella, “es van dur a terme actes d'assetjament i pressió a contra de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil enganxant cartells i realitzant pintades en casernes de diverses localitats com Riudecols, Mora d'Ebre, Gandesa i Amposta”.

Segons el Fiscal general de l'Estat, "els moments de violència viscuts en gran part dels centres destinats a dur a terme la il·lícita votació van ser el resultat de la pertinaç actitud dels querellats de celebrar a tota costa el inconstitucional referèndum imposant per la força dels fets consumats i de la multitud mobilitzada".
 
El ministeri fiscal ha presentat dues querelles​ per uns suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació de diners públics. Una contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i la resta de consellers. Aquesta s’ha tramitat a l’Audiència perquè, després de l’aplicació de l’article 155, Maza ja no els considera aforats. L’altra és contra la presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell, i els membres de la mesa que van permetre votar la proclamació d’independència. Aquesta segona s’ha presentat al Suprem perquè mantenen l’aforament com a membres de la diputació permanent.

 

Participació