16
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
16:43h
L'Agència de Residus de Catalunya ha fet públiques este dilluns les dades de la recollida de residus de l'any passat, en què es constata que a les comarques de l’Ebre la recollida selectiva neta s’ha situat en el 33,29 %, per sobre de la mitjana de tot Catalunya. La Terra Alta és la comarca que separa de manera més efectiva els residus, amb un índex del 45,02% del total generat. La que registra un índex més baix, però, és el Baix Ebre, amb un 29,86 %.
Si ens situem en l’escala local, Miravet (Ribera d’Ebre) és el municipi que separa millor els residus, amb un índex del 64,82%, seguit de Batea, amb un 59,84%, Prat de Comte, amb un 53,57%, Pinell de Brai, amb un 53,57% i Caseres, amb un 53,34%, tots quatre a la Terra Alta. A banda de Miravet i Batea, que encapçalen el rànquing de recollida selectiva a les seves respectives comarques, Sant Jaume d’Enveja (41,79%) ho fa al Montsià, i l’Ametlla de Mar (45,99%), al Baix Ebre.
A les Terres de l’Ebre es van produir 88.033 t de residus municipals. Així, la recollida per càpita (1,33 kg/hab./dia.) se situa lleugerament per sota de la mitjana catalana. El Baix Ebre és la comarca que concentra la quantitat més alta de residus generats, amb 518,90 kg/hab./any, i és l’única de la demarcació que supera la mitjana del país. La Terra Alta és la que fa menys deixalles, amb 355,18 kg/hab./any.
Pel que fa al global de Catalunya, l’any passat es van generar 3,7 milions de tones de residus municipals, que corresponen a 1,36 quilos de deixalles per habitant i dia. Les xifres indiquen un lleuger repunt respecte l’any anterior (1,35 kg/hab/dia) en dades absolutes tot i que, si es té en compte el creixement econòmic, existix una certa dissociació, i s’observa una tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible.
Tot i que el producte interior brut (PIB) creix, es conté la generació. L’any 2016, el PIB va augmentar un 3,7% respecte el 2015 mentre que la generació de residus municipals va ser només un 0,65% superior a l’any anterior.
L’any passat es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 1,31% més que a l’any anterior. Esta fracció continua la tendència cap al tractament previ –amb el trasllat a plantes que separen alguns materials aprofitables– en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Mentre l’any 2015 el 27,9% d’esta fracció anava directament a l’abocador, el 2016 ja només hi ha anat el 27,6%. Més del 60% es destina a tractaments mecànics i biològics abans de destinar el rebuig al dipòsit o a la incineració. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavorix que cada vegada més les plantes de tractament d’esta fracció optimitzen els resultats.
Mesures per afavorir la separació
Segons el director de l’ARC, un factor que pot influir en l’augment de la recollida selectiva és l’increment dels cànons de residus. L’any 2018, el cànon per disposició en abocador passarà dels 30 euros als 35,60 euros per tona; i el gravamen per incineració, dels 14,50 euros als 17,80 euros per tona. L’encariment ha comportat que molts municipis estiguen estudiant adoptar models i sistemes de recollida més eficients que els permeten portar menys fracció resta a disposició.
Tost també ha explicat que este últim trimestre està previst iniciar un procés de consulta prèvia per elaborar una nova Llei de Residus que permeta implantar un model individualitzat de gestió. El model penalitzarà econòmicament, i de forma individualitzada, les llars que no separen la brossa, i afavorirà aquelles que sí que ho fan.
L’ARC també està estudiant ampliar el pressupost destinat a les subvencions per a la millora de la gestió dels residus en el món local ja que, enguany, els imports sol·licitats en algunes de les ordres, com els destinats a la implantació de noves deixalleries; a projectes de prevenció per a la reutilització; o al foment de la recollida de la fracció orgànica dels residus, han superat amb escreix el pressupost de la convocatòria.
Si ens situem en l’escala local, Miravet (Ribera d’Ebre) és el municipi que separa millor els residus, amb un índex del 64,82%, seguit de Batea, amb un 59,84%, Prat de Comte, amb un 53,57%, Pinell de Brai, amb un 53,57% i Caseres, amb un 53,34%, tots quatre a la Terra Alta. A banda de Miravet i Batea, que encapçalen el rànquing de recollida selectiva a les seves respectives comarques, Sant Jaume d’Enveja (41,79%) ho fa al Montsià, i l’Ametlla de Mar (45,99%), al Baix Ebre.
A les Terres de l’Ebre es van produir 88.033 t de residus municipals. Així, la recollida per càpita (1,33 kg/hab./dia.) se situa lleugerament per sota de la mitjana catalana. El Baix Ebre és la comarca que concentra la quantitat més alta de residus generats, amb 518,90 kg/hab./any, i és l’única de la demarcació que supera la mitjana del país. La Terra Alta és la que fa menys deixalles, amb 355,18 kg/hab./any.
Pel que fa al global de Catalunya, l’any passat es van generar 3,7 milions de tones de residus municipals, que corresponen a 1,36 quilos de deixalles per habitant i dia. Les xifres indiquen un lleuger repunt respecte l’any anterior (1,35 kg/hab/dia) en dades absolutes tot i que, si es té en compte el creixement econòmic, existix una certa dissociació, i s’observa una tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible.
Tot i que el producte interior brut (PIB) creix, es conté la generació. L’any 2016, el PIB va augmentar un 3,7% respecte el 2015 mentre que la generació de residus municipals va ser només un 0,65% superior a l’any anterior.
L’any passat es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 1,31% més que a l’any anterior. Esta fracció continua la tendència cap al tractament previ –amb el trasllat a plantes que separen alguns materials aprofitables– en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Mentre l’any 2015 el 27,9% d’esta fracció anava directament a l’abocador, el 2016 ja només hi ha anat el 27,6%. Més del 60% es destina a tractaments mecànics i biològics abans de destinar el rebuig al dipòsit o a la incineració. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavorix que cada vegada més les plantes de tractament d’esta fracció optimitzen els resultats.
Mesures per afavorir la separació
Segons el director de l’ARC, un factor que pot influir en l’augment de la recollida selectiva és l’increment dels cànons de residus. L’any 2018, el cànon per disposició en abocador passarà dels 30 euros als 35,60 euros per tona; i el gravamen per incineració, dels 14,50 euros als 17,80 euros per tona. L’encariment ha comportat que molts municipis estiguen estudiant adoptar models i sistemes de recollida més eficients que els permeten portar menys fracció resta a disposició.
Tost també ha explicat que este últim trimestre està previst iniciar un procés de consulta prèvia per elaborar una nova Llei de Residus que permeta implantar un model individualitzat de gestió. El model penalitzarà econòmicament, i de forma individualitzada, les llars que no separen la brossa, i afavorirà aquelles que sí que ho fan.
L’ARC també està estudiant ampliar el pressupost destinat a les subvencions per a la millora de la gestió dels residus en el món local ja que, enguany, els imports sol·licitats en algunes de les ordres, com els destinats a la implantació de noves deixalleries; a projectes de prevenció per a la reutilització; o al foment de la recollida de la fracció orgànica dels residus, han superat amb escreix el pressupost de la convocatòria.