medi ambient

Un 40% dels arrossars del delta de l'Ebre podrien desaparèixer l'any 2100 pel canvi climàtic

Per primer cop, un estudi l'IRTA i la URV analitza no només les posibles pèrdues per la crescuda del nivel del mar, sinó que també inclou com a factor l’estrès salí del terreny

, La Ràpita | 04/10/2017 a les 15:10h
Arxivat a: Medi ambient, URV, IRTA, Medi Ambient, estudi, arrossars, Canvi climàtic, Delta de l'Ebre
La recol·lectora i el tractor avancen en paral·lel per l'arrossar
La recol·lectora i el tractor avancen en paral·lel per l'arrossar | Jordi Marsal / Arxiu ACN
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El canvi climàtic amenaça de fer desaparèixer un 40% de la superfície d'arrossars del delta de l'Ebre l'any 2100, si no es prenen mesures efectives. Tot i tractar-se d'un escenari que els científics i el sector ja coneixen de fa temps, la tesi escrita per la investigadora de l'IRTA, Ana Genua, presentada dins del programa de doctora de Canvi Climàtic de la URV, analitza no només les possibles pèrdues causades per la crescuda del nivell del mar, sinó també l'estrès salí del terreny, un factor que tradicionalment no s'havia estudiat en este context.
A partir dels escenaris previstos en el cinquè informe d'avaluació del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic –AR5 IPCC-, Genua ha desenvolupat diversos models per identificar les zones més proclius a resultar inundades, el volum necessari de sediment per mantenir l'elevació de terreny davant la pujada del mar, així com la salinitat del sol i la pèrdua de producció d'arròs. En este sentit, creu que l'aportació de sediments retinguts als pantans és l'opció més viable per elevar el terreny i mantenir a ratlla la salinitat.


La tesi, titulada en anglès Modeling sea level rise impacts and the management options for rice production: the Ebro Delta as an example, pretén omplir el buit fins ara existent en l'estudi dels impactes per la pujada del nivell del mar que no incloïen l'estrès salí, considerat el principal impacte, perquè es manté un cop s'ha pogut contenir la inundació. Genua quantifica estes pèrdues, que serien de l'ordre d'entre el 10 i el 13%, en l'escenari mitjà que planteja l'IPCC –les previsions d'este organisme sobre el canvi climàtic poden canviar en funció del ritme de les emissions futures-, arribant a ocasionar pèrdua de beneficis de fins a 300 euros per hectàrea en el cas més extrem i "molt poc probable".

La tesi planteja, novament, com a possible solució l'aportació de sediments retinguts als embassaments del riu Ebre. “Es tracta d'una mesura que permetria mantenir l'elevació del Delta i al mateix temps també serviria per reduir la salinitat del sol”, assenyala la investigadora. En este sentit, destaca que és una mesura innovadora que contrasta amb la solució d'enginyeria clàssica, les solucions anomenades "dures", per les quals aposten alguns sectors de productius del Delta, que no resultarien tan efectives. Una solució, a més, aplicable a d'altres deltes del món, segons Genua. La tesi quantifica també la quantitat de sediments que seria necessari aportar i que oscil·larien entre els 130 i els 442 milions de tones fins a final de segle, cosa que aproximadament implica una aportació anual d'entre 1,4 i 4,9 milions de tones, en l'escenari més extrem.

L'estudi recorda que, amb 320 quilòmetres quadrats de superfície, el delta de l'Ebre és un dels sistemes costaners més valuosos del Mediterrani occidental; però, al mateix temps, un dels espais més vulnerables als efectes del canvi climàtic i la pujada del nivell del mar. Es tracta d'una zona baixa -l'elevació mitjana és de 0,8 metres-, amb un 50% de la superfície amb menys de 0,5 metres per sobre del nivell de mar i amb un màxim de 5 metres a la vora del riu Ebre. El conreu de l'arròs ocupa una extensió de 210 quilòmetres quadrats, el 66% de la superfície total. 
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un dels búnquers a la Fatarella, última línia de defensa republicana abans de l'Ebre
Un dels búnquers a la Fatarella, última línia de defensa republicana abans de l'Ebre | Josep M Montaner
Sílvia Berbís
01/01/1970
Poc a poc s'han recuperat i interpretat espais emblemàtics de la Guerra, sobre tot a la Terra Alta. El dolor que va provocar la cruenta batalla no es recuperarà fins que s'obren les fosses
Imatges del foc.
Imatges del foc. | Bombers de la Generalitat
Quim Torra, a la Festa del Renaixement de Tortosa
Quim Torra, a la Festa del Renaixement de Tortosa | ACN
01/01/1970
El president ha desitjat "molta sort" a la formació liderada per Marta Pascal
L'embarcació de Salvament Marítim, al port de la Ràpita.
L'embarcació de Salvament Marítim, al port de la Ràpita. | S.B.
Camp de treball a Riba-roja
Camp de treball a Riba-roja | Cedida
01/01/1970
S'han organitzat per fer activitats conjuntes amb entitats locals com Txavalada
Un ciutadà camina pel pont de l'Estat mentre observa el monument.
Un ciutadà camina pel pont de l'Estat mentre observa el monument. | Sofia Cabanes
01/01/1970
Els cupaires també reclamen que el govern municipal faça efectiva la creació de la comissió que havia de fer el catàleg de simbologia franquista
Vista del capdamunt del monument franquista de Tortosa.
Vista del capdamunt del monument franquista de Tortosa. | Sofia Cabanes
Imatge del monument franquista de Tortosa presa el dia de la consulta, el 28 de maig de 2016.
Imatge del monument franquista de Tortosa presa el dia de la consulta, el 28 de maig de 2016. | ACN
01/01/1970
L'alcaldessa Meritxell Roigé considera avalada la decisió de consultar el futur del monòlit el 2016 perquè era un vestigi franquista protegit pel POUM
NacióDigital
NacióDigital | ND
01/01/1970
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts