23
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
11:08h
La revolta dels comuners que va acabar enderrocant Joel Bonet al capdavant de la regants de l'Esquerra es pot acabar estenent, finalment, a tot el delta de l'Ebre. L'empresari agrícola, regidor del govern d'ERC a l'Ajuntament d'Amposta i membre d'Unió de Pagesos, Dani Forcadell, ha fet un pas endavant i ha anunciat públicament, en una entrevista concedida a l'ACN, que liderarà una candidatura per rellevar de la presidència de la Comunitat General de la Dreta el veterà Manel Masià, al càrrec des de fa prop de 40 anys i que vol optar a la reelecció. Amb una llista formada principalment per joves pagesos, Forcadell concorrerà el pròxim 17 d'octubre a les eleccions de la Comunitat de Regants de la Zona Delta, la que té més pes dins de la General, per poder forçar la marxa de Masià. Considera imperatiu que l'entitat deixe de donar suport al Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre i s'hi opose frontalment. També vol modificar els estatuts per fer la gestió més democràtica i transparent.
Amb el desgast de prop de quatre dècades de poder absolut a les seves espatlles, qüestionat per haver situat la Comunitat de la Dreta com l'única organització del territori que dona suport al Pla Hidrològic de Conca impulsat pel govern del PP, Masià s'enfronta, possiblement, a la reelecció més complicada del seu mandat. A finals dels 90, va intentar també destronar-lo una candidatura de tenia molts números de guanyar, però va acabar sent desactivada pel llavors totpoderós entorn de CiU –va ser, durant anys, regidor per esta formació a l'Ajuntament d'Amposta, amb Joan Maria Roig d'alcalde-. Segons recorda Forcadell, el mateix president de la Generalitat, Jordi Pujol, va condicionar el suport financer a la Cambra Arrossera, que arrossegava un deute important, a la continuïtat del president dels regants. Des de llavors, l'oposició interna, de forma organitzada, ha estat pràcticament inexistent.
"La mentalitat de la gent canvia i perd la por", assevera, ara, el candidat que aspira a destronar-lo. Pagès professional, empresari arrossaire i regant, Forcadell és conscient que haurà de lluitar contra el que considera una mentalitat "caciquil" que ha dominat tradicionalment el paisatge i la societat deltaica. La decisió de Masià de repetir va desencadenar els primers moviments per bastir una alternativa als "vicis, inèrcies i favoritismes". Malgrat tot, sosté el candidat renovador que no faria el pas endavant si l'encara president fes marxa enrere amb l'objectiu d'obrir una "transició suau" per renovar des de dins de la mateixa entitat a partir d'una candidatura "unitària". "Però no vol parlar i es vol presentar amb 80 anys", assegura.
La clau de la Zona Delta
Segons Forcadell, "hi ha presidents d'altres zones que tenen ganes d'un canvi perquè es veuen lligats per la coacció i lligats per l'autoritat que exerceix Masià. Però després de 40 anys també tenen molta por d'enfrontar-se a la Zona Delta. És molt trist. S'ha de canviar i ser transparent ", rebla. Es refereix a la zona més important dels deu entre els quals es divideix la Comunitat General de la Dreta, el control de la qual ha permès Masià perpetuar-se en el poder. Guanyar aquí és clau per presidir l'ens: representa un 40% dels vots del 51% necessari. Per això, Forcadell es presenta als comicis que es convoquen el 17 d'octubre per renovar la meitat de la junta i la presidència de la zona Delta –com també de les nou restants-. Tot i que el mandat presidencial de Masià a la General no s'esgota fins aquí dos anys, si els renovadors l'acaben desbancant del sector Delta podrien construir una majoria alternativa i aplanar el camí perquè els presidents de zona elegeixin un nou dirigent de la Comunitat a finals de novembre.
La candidatura renovadora, però, reconeix que caldrà fer un esforç addicional per mobilitzar els regants i conciliar les diferències entre zones que dificulten la unitat d'acció. "La gent creu que si s'hi enfronta, li poden tancar l'aigua o li faran algun tipus de pressió. Hem de canviar i no tenir por. No passa. Si els que entren després de quatre anys, no guanyen, uns altres", sosté. Forcadell ha fet números. Tot i que la zona Delta, que s'estén pel terme municipal d'Amposta, té uns 900 comuners, en realitat són un centenar de pagesos-empresaris els que exploten directament les terres arrendades. "Hem de treballar perquè el 70% del vot és el del propietari, no de qui porta la terra", avança. Constata que al voltant de la meitat dels titulars dels vots, incloent una molt important de les "grans finques", es mostren "molt preocupats" per l'actual situació de l'ens i volen un canvi. Entre els integrants de la llista, que serà presentarà públicament en un acte aquest dilluns vinent davant l'edifici de la Comunitat, hi figuren empresaris amb experiència internacional, membres de juntes de cooperatives, sindicats i ajuntaments, amb coneixements del funcionament del món polític i l'administració. "Nosaltres som gent que treballa el Delta de l'Ebre i volem canviar", reivindica.
"El Delta té valor gràcies a l'aigua"
L'oposició al Pla Hidrològic de Conca de l'Ebre i el canvi d'estatuts per fer més transparent i democràtica l'entitat són els grans eixos del seu programa. Amb la caiguda de Bonet i el seu equip, Masià ha acabat convertint-se en l'únic baluard al tram final de l'Ebre que defensa la llei aprovada pel PP i que, segons han advertit científics i la Plataforma en Defensa de l'Ebre, pot agreujar definitivament la ja complexa situació del Delta. Forcadell, que compta també amb el suport explícit de la PDE –"això no vol dir que prendre tot el seu discurs", precisa-, considera el Pla de Conca com el principal "cavall de batalla" d'aquests comicis i del futur del Delta. Sense voler entrar a precisar xifres de cabals mínims necessaris, una qüestió "tècnica", precisa, recorda que l'increment d'hectàrees de regadiu i la construcció de més pantans perjudicarà decisivament un espai ja tocat per la subsidència i la salinització, fent que hi arribi menys aigua i de menys qualitat. "El delta de l'Ebre té valor gràcies a l'aigua. Si no arriba l'adequada, estem tocats de mort", apunta. Uns arguments als quals fa oïdes sordes l'actual president que, malgrat l'àmplia oposició política i social al territori en contra, s'ha mantingut ferm a l'hora de donar suport a la planificació del govern espanyol amb el pretext de garantir la concessió d'aigua. "No entenem com es pot dedicar a vendre l'aigua en nom nostre. Al marge esquerre ho tenen clar i se n'han sortit, mentre nosaltres continuem endavant amb aquest Pla", addueix, indignat, Forcadell, qui reclama un "debat obert" mai plantejat a la Comunitat perquè els regants es pronunciïn al respecte. "No té sentit que una persona que estima el Delta signi la seva mort", rebla.
El segon gran repte de Forcadell i el seu equip passa per una reformar dels estatuts que capgiri de dalt a baix la dinàmica interna de la Comunitat General. "S'està portant de forma caciquil i familiar", lamenta. Precisament, en l'àmbit electoral, els canvis volen abastar l'ús dels vots per delegació. El candidat retreu a Masià que retingui una important bossa de vots captius des de fa "molts anys", amb la possibilitat, fins i tot, que pertanyin a comuners morts. "Han hagut molts favoritismes i amiguismes. Ara se'ls voldrà cobrar amb vots per delegació. Això s'ha de controlar", insisteix el candidat renovador. També denuncia l'existència, de forma reiterada en el temps, de diversos "vincles contractuals familiars flagrants" amb empreses que estarien vinculades amb l'entorn del president. Actualment, però, els estatuts no ho impedeixen. "Això s'ha de canviar. Cap membre de la junta ha de poder contractar familiars de primer i segon grau. Per ètica", abunda, tot apostant per un procediment de contractació "transparent".
Retallar viatges a l'estranger
D'acord amb els balanços fets públics en la seva pàgina web, la Comunitat General té per aquest 2017 un pressupost de 3,4 milions d'euros: ingressa 1,96 milions pel subministrament d'aigua als regants i 895.000 euros del minitransvasament a Tarragona. El candidat renovador creu, en aquest sentit, que els 49 euros per jornal que paguen els regants és excessiu si es compara amb els 39 de la Comunitat de l'Esquerra, on el deute i el manteniment de les infraestructures és més car. "El 40% de la despesa ve generada per contractes de grans infraestructures i viatges a l'estranger", detalla. Segons precisa, l'actual president, un càrrec que a priori no està ha gastat 80.000 euros en un any en viatges a l'estranger, incloent dos estades a Egipte. "Ho volem baixar en més d'un 50%", es compromet, tot assenyalant que els desplaçaments se circumscriuran a Barcelona, Saragossa o Madrid, on es prenen les decisions importants que afecten l'entitat.
Finalment, tot i reconèixer que al marge dret el treball per mitigar l'afectació del caragol maçana ha estat més efectiva que en el cas de l'hemidelta esquerre, Forcadell creu que és "millorable" més enllà dels esforços de la Comunitat i la Generalitat. En aquest sentit, propugna fer un salt en el nivell de treball davant l'expansió de la possible expansió de la plaga a partir de les captacions d'aigua dels canals, a l'assut de Xerta. "Hi hem d'aprendre a conviure. En un o dos anys entrarà per Xerta. Ha de canviar la lluita", prediu.
Amb el desgast de prop de quatre dècades de poder absolut a les seves espatlles, qüestionat per haver situat la Comunitat de la Dreta com l'única organització del territori que dona suport al Pla Hidrològic de Conca impulsat pel govern del PP, Masià s'enfronta, possiblement, a la reelecció més complicada del seu mandat. A finals dels 90, va intentar també destronar-lo una candidatura de tenia molts números de guanyar, però va acabar sent desactivada pel llavors totpoderós entorn de CiU –va ser, durant anys, regidor per esta formació a l'Ajuntament d'Amposta, amb Joan Maria Roig d'alcalde-. Segons recorda Forcadell, el mateix president de la Generalitat, Jordi Pujol, va condicionar el suport financer a la Cambra Arrossera, que arrossegava un deute important, a la continuïtat del president dels regants. Des de llavors, l'oposició interna, de forma organitzada, ha estat pràcticament inexistent.
"La mentalitat de la gent canvia i perd la por", assevera, ara, el candidat que aspira a destronar-lo. Pagès professional, empresari arrossaire i regant, Forcadell és conscient que haurà de lluitar contra el que considera una mentalitat "caciquil" que ha dominat tradicionalment el paisatge i la societat deltaica. La decisió de Masià de repetir va desencadenar els primers moviments per bastir una alternativa als "vicis, inèrcies i favoritismes". Malgrat tot, sosté el candidat renovador que no faria el pas endavant si l'encara president fes marxa enrere amb l'objectiu d'obrir una "transició suau" per renovar des de dins de la mateixa entitat a partir d'una candidatura "unitària". "Però no vol parlar i es vol presentar amb 80 anys", assegura.
La clau de la Zona Delta
Segons Forcadell, "hi ha presidents d'altres zones que tenen ganes d'un canvi perquè es veuen lligats per la coacció i lligats per l'autoritat que exerceix Masià. Però després de 40 anys també tenen molta por d'enfrontar-se a la Zona Delta. És molt trist. S'ha de canviar i ser transparent ", rebla. Es refereix a la zona més important dels deu entre els quals es divideix la Comunitat General de la Dreta, el control de la qual ha permès Masià perpetuar-se en el poder. Guanyar aquí és clau per presidir l'ens: representa un 40% dels vots del 51% necessari. Per això, Forcadell es presenta als comicis que es convoquen el 17 d'octubre per renovar la meitat de la junta i la presidència de la zona Delta –com també de les nou restants-. Tot i que el mandat presidencial de Masià a la General no s'esgota fins aquí dos anys, si els renovadors l'acaben desbancant del sector Delta podrien construir una majoria alternativa i aplanar el camí perquè els presidents de zona elegeixin un nou dirigent de la Comunitat a finals de novembre.
La candidatura renovadora, però, reconeix que caldrà fer un esforç addicional per mobilitzar els regants i conciliar les diferències entre zones que dificulten la unitat d'acció. "La gent creu que si s'hi enfronta, li poden tancar l'aigua o li faran algun tipus de pressió. Hem de canviar i no tenir por. No passa. Si els que entren després de quatre anys, no guanyen, uns altres", sosté. Forcadell ha fet números. Tot i que la zona Delta, que s'estén pel terme municipal d'Amposta, té uns 900 comuners, en realitat són un centenar de pagesos-empresaris els que exploten directament les terres arrendades. "Hem de treballar perquè el 70% del vot és el del propietari, no de qui porta la terra", avança. Constata que al voltant de la meitat dels titulars dels vots, incloent una molt important de les "grans finques", es mostren "molt preocupats" per l'actual situació de l'ens i volen un canvi. Entre els integrants de la llista, que serà presentarà públicament en un acte aquest dilluns vinent davant l'edifici de la Comunitat, hi figuren empresaris amb experiència internacional, membres de juntes de cooperatives, sindicats i ajuntaments, amb coneixements del funcionament del món polític i l'administració. "Nosaltres som gent que treballa el Delta de l'Ebre i volem canviar", reivindica.
"El Delta té valor gràcies a l'aigua"
L'oposició al Pla Hidrològic de Conca de l'Ebre i el canvi d'estatuts per fer més transparent i democràtica l'entitat són els grans eixos del seu programa. Amb la caiguda de Bonet i el seu equip, Masià ha acabat convertint-se en l'únic baluard al tram final de l'Ebre que defensa la llei aprovada pel PP i que, segons han advertit científics i la Plataforma en Defensa de l'Ebre, pot agreujar definitivament la ja complexa situació del Delta. Forcadell, que compta també amb el suport explícit de la PDE –"això no vol dir que prendre tot el seu discurs", precisa-, considera el Pla de Conca com el principal "cavall de batalla" d'aquests comicis i del futur del Delta. Sense voler entrar a precisar xifres de cabals mínims necessaris, una qüestió "tècnica", precisa, recorda que l'increment d'hectàrees de regadiu i la construcció de més pantans perjudicarà decisivament un espai ja tocat per la subsidència i la salinització, fent que hi arribi menys aigua i de menys qualitat. "El delta de l'Ebre té valor gràcies a l'aigua. Si no arriba l'adequada, estem tocats de mort", apunta. Uns arguments als quals fa oïdes sordes l'actual president que, malgrat l'àmplia oposició política i social al territori en contra, s'ha mantingut ferm a l'hora de donar suport a la planificació del govern espanyol amb el pretext de garantir la concessió d'aigua. "No entenem com es pot dedicar a vendre l'aigua en nom nostre. Al marge esquerre ho tenen clar i se n'han sortit, mentre nosaltres continuem endavant amb aquest Pla", addueix, indignat, Forcadell, qui reclama un "debat obert" mai plantejat a la Comunitat perquè els regants es pronunciïn al respecte. "No té sentit que una persona que estima el Delta signi la seva mort", rebla.
El segon gran repte de Forcadell i el seu equip passa per una reformar dels estatuts que capgiri de dalt a baix la dinàmica interna de la Comunitat General. "S'està portant de forma caciquil i familiar", lamenta. Precisament, en l'àmbit electoral, els canvis volen abastar l'ús dels vots per delegació. El candidat retreu a Masià que retingui una important bossa de vots captius des de fa "molts anys", amb la possibilitat, fins i tot, que pertanyin a comuners morts. "Han hagut molts favoritismes i amiguismes. Ara se'ls voldrà cobrar amb vots per delegació. Això s'ha de controlar", insisteix el candidat renovador. També denuncia l'existència, de forma reiterada en el temps, de diversos "vincles contractuals familiars flagrants" amb empreses que estarien vinculades amb l'entorn del president. Actualment, però, els estatuts no ho impedeixen. "Això s'ha de canviar. Cap membre de la junta ha de poder contractar familiars de primer i segon grau. Per ètica", abunda, tot apostant per un procediment de contractació "transparent".
Retallar viatges a l'estranger
D'acord amb els balanços fets públics en la seva pàgina web, la Comunitat General té per aquest 2017 un pressupost de 3,4 milions d'euros: ingressa 1,96 milions pel subministrament d'aigua als regants i 895.000 euros del minitransvasament a Tarragona. El candidat renovador creu, en aquest sentit, que els 49 euros per jornal que paguen els regants és excessiu si es compara amb els 39 de la Comunitat de l'Esquerra, on el deute i el manteniment de les infraestructures és més car. "El 40% de la despesa ve generada per contractes de grans infraestructures i viatges a l'estranger", detalla. Segons precisa, l'actual president, un càrrec que a priori no està ha gastat 80.000 euros en un any en viatges a l'estranger, incloent dos estades a Egipte. "Ho volem baixar en més d'un 50%", es compromet, tot assenyalant que els desplaçaments se circumscriuran a Barcelona, Saragossa o Madrid, on es prenen les decisions importants que afecten l'entitat.
Finalment, tot i reconèixer que al marge dret el treball per mitigar l'afectació del caragol maçana ha estat més efectiva que en el cas de l'hemidelta esquerre, Forcadell creu que és "millorable" més enllà dels esforços de la Comunitat i la Generalitat. En aquest sentit, propugna fer un salt en el nivell de treball davant l'expansió de la possible expansió de la plaga a partir de les captacions d'aigua dels canals, a l'assut de Xerta. "Hi hem d'aprendre a conviure. En un o dos anys entrarà per Xerta. Ha de canviar la lluita", prediu.