19
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
21:52h
El jutjat d’instrucció número 3 d’Amposta ha acordat l’arxiu de la causa penal oberta pel tràgic l’accident de Freginals, en què van morir 13 estudiants d’Erasmus el 20 de març del 2016.
El jutge conclou que no hi ha suficients “indicis probatoris” per poder incriminar el conductor del vehicle pels delictes de 13 homicidis imprudents i 42 delictes per lesions imprudents per la qual cosa en decreta el sobreseïment provisional de la causa.
La interlocutòria emesa el 13 de setembre passat i que s’ha fet pública este dimarts, esgrimix que “per motius opacs” la matinada del 20 de març, quan tornava d’una excursió amb estudiant d’Erasmus de les falles de València, l’autobús es va desplaçar lateralment cap a la dreta i va envair el voral de la via, moment en què el conductor investigat va reaccionar amb un gir brusc a l’esquerra que va dur el vehicle a la mitgera de l’autopista i, posteriormen,t un altre dir cap a la dreta ja va provocar la pèrdua de control del vehicle i el fatal accident.
La principal hipòtesi amb què s’havia treballat fins ara, la possibilitat que el conductor s’hagués adormit, no ha pogut ser suficientment demostrada. Un cop descartada cap fallada mecànica del vehicle, els Mossos d’Esquadra van treballar amb la hipòtesi que l’accident s’havia produït per una distracció del conductor per culpa del telèfon mòbil, una opció que també va quedar descartada, així com el consum d’alcohol o drogues.
El jutge d’instrucció conclou que no es pot afirmar amb suficient grau de rotunditat la qualificació com a “greu” de l'eventual imprudència del conductor, en referència a la somnolència. Ja que si bé existixen declaracions testificals que segons “impressions subjectives” apuntaven a una possible somnolència del conductor, com ara l’obertura de la finestra, desacceleracions o expressions del xofe,r “el cert és que els indicis objectius prediquen el contrari”.
Segons la interlocutòria, el “minuciós” treball d’investigació de la Policia Judicial ha permès comprovar que els paràmetres de conducció com les hores de son i altres qüestions de caràcter reglamentari “eren correctes” i, fins i tot, el testimoni de la resta de conductors –alguns dels quals no pertanyien a la mateixa empresa- “desvirtuen que el fet d'abaixar el vidre de la finestreta fora un acte in extremis davant d’una somnolència”, ja que, segons han explicat, era costum del conductor obrir-la i té lògica tenint en compte que la calefacció estava oberta, precisament per evitar somnolències, exposa la interlocutòria.
La interlocutòria també recull la versió del mateix conductor, que va prestar declaració el 3 de febrer passat. Segons va defensar, la part posterior del vehicle va patir un desplaçament possiblement pel fet que l’asfalt estava mullat i que això va acabar provocant la pèrdua de control del vehicle.
Per tot plegat, el jutge d’instrucció conclou que no s’aprecia una “somnolència conscient i mantinguda” amb “menyspreu al deure de necessària cautela i perícia” per part d’un conductor professional, un extrem que pretenien les acusacions -els representants de les víctimes-, per la qual cosa no es pot apreciar la imprudència “greu” que exigix el Codi Penal per tipificar els fets com a delicte.
Així, s’acorda el sobreseïment provisional de la causa. No obstant això, el jutge assenyala també la jurisdicció civil com la via més adequada “per a la delimitació de responsabilitats” i indemnitzacions.
El 9 de gener passat, l’actual jutge d’instrucció, Eduardo José Navarro, atenent als recursos dels advocats de les víctimes, va emetre una interlocutòria en què qualificava d’“essencial” la declaració del conductor, tenint en compte que la investigació apuntava a la somnolència com a possible “causa nexal” del sinistre i deixava així sense efecte l’arxivament provisional que havia decretat l’anterior jutgessa d’este cas, el novembre del 2016. Ara, fetes totes les comprovacions, conclou que cal tornar a arxivar la causa.
El jutge conclou que no hi ha suficients “indicis probatoris” per poder incriminar el conductor del vehicle pels delictes de 13 homicidis imprudents i 42 delictes per lesions imprudents per la qual cosa en decreta el sobreseïment provisional de la causa.
La interlocutòria emesa el 13 de setembre passat i que s’ha fet pública este dimarts, esgrimix que “per motius opacs” la matinada del 20 de març, quan tornava d’una excursió amb estudiant d’Erasmus de les falles de València, l’autobús es va desplaçar lateralment cap a la dreta i va envair el voral de la via, moment en què el conductor investigat va reaccionar amb un gir brusc a l’esquerra que va dur el vehicle a la mitgera de l’autopista i, posteriormen,t un altre dir cap a la dreta ja va provocar la pèrdua de control del vehicle i el fatal accident.
La principal hipòtesi amb què s’havia treballat fins ara, la possibilitat que el conductor s’hagués adormit, no ha pogut ser suficientment demostrada. Un cop descartada cap fallada mecànica del vehicle, els Mossos d’Esquadra van treballar amb la hipòtesi que l’accident s’havia produït per una distracció del conductor per culpa del telèfon mòbil, una opció que també va quedar descartada, així com el consum d’alcohol o drogues.
El jutge d’instrucció conclou que no es pot afirmar amb suficient grau de rotunditat la qualificació com a “greu” de l'eventual imprudència del conductor, en referència a la somnolència. Ja que si bé existixen declaracions testificals que segons “impressions subjectives” apuntaven a una possible somnolència del conductor, com ara l’obertura de la finestra, desacceleracions o expressions del xofe,r “el cert és que els indicis objectius prediquen el contrari”.
Segons la interlocutòria, el “minuciós” treball d’investigació de la Policia Judicial ha permès comprovar que els paràmetres de conducció com les hores de son i altres qüestions de caràcter reglamentari “eren correctes” i, fins i tot, el testimoni de la resta de conductors –alguns dels quals no pertanyien a la mateixa empresa- “desvirtuen que el fet d'abaixar el vidre de la finestreta fora un acte in extremis davant d’una somnolència”, ja que, segons han explicat, era costum del conductor obrir-la i té lògica tenint en compte que la calefacció estava oberta, precisament per evitar somnolències, exposa la interlocutòria.
La interlocutòria també recull la versió del mateix conductor, que va prestar declaració el 3 de febrer passat. Segons va defensar, la part posterior del vehicle va patir un desplaçament possiblement pel fet que l’asfalt estava mullat i que això va acabar provocant la pèrdua de control del vehicle.
Per tot plegat, el jutge d’instrucció conclou que no s’aprecia una “somnolència conscient i mantinguda” amb “menyspreu al deure de necessària cautela i perícia” per part d’un conductor professional, un extrem que pretenien les acusacions -els representants de les víctimes-, per la qual cosa no es pot apreciar la imprudència “greu” que exigix el Codi Penal per tipificar els fets com a delicte.
Així, s’acorda el sobreseïment provisional de la causa. No obstant això, el jutge assenyala també la jurisdicció civil com la via més adequada “per a la delimitació de responsabilitats” i indemnitzacions.
El 9 de gener passat, l’actual jutge d’instrucció, Eduardo José Navarro, atenent als recursos dels advocats de les víctimes, va emetre una interlocutòria en què qualificava d’“essencial” la declaració del conductor, tenint en compte que la investigació apuntava a la somnolència com a possible “causa nexal” del sinistre i deixava així sense efecte l’arxivament provisional que havia decretat l’anterior jutgessa d’este cas, el novembre del 2016. Ara, fetes totes les comprovacions, conclou que cal tornar a arxivar la causa.