Cinc claus per a la «post-Diada»

Un milió de veus pel referèndum en la Diada més transcendent dels últims anys. Este podria ser el resum d'este Onze de Setembre, marcat per la recta final cap a l'1-O i per les mesures que puga arribar a prendre el govern espanyol per aturar-lo. La resposta massiva al carrer conté dos missatges evidents: interpel·la l'executiu de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras per anar fins al final amb la consulta vinculant, i recorda a l'Estat la capacitat de mobilització ja exhibida abans del 9-N. Estes són les cinc claus que marquen l'endemà de l'Onze de Setembre, amb la maquinària del referèndum en marxa i els últims preparatius pendents de concretar-se.

1. La resposta de l'Estat

"Ara sí que actuaran. No ho han fet abans de la Diada per no multiplicar l'efecte mobilitzador, però, a partir de dimarts, sabrem de debò fins on estan disposats a arribar". Són paraules d'un alt dirigent del PDECat, que dona per fet que l'Estat suspendrà càrrecs públics. L'entorn de Puigdemont ressalta que no l'acataria i que seguiria "anant cada dia al despatx a treballar". De moment, el govern no fa cas de la suspensió dels preparatius -com ara la campanya institucional- i sosté que, "encara que tothom marxés de vacances, les urnes hi seran". L'executiu es reunix demà i hi ha altes possibilitats que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) entregue al president, al vicepresident, als consellers, als membres de la mesa del Parlament i als alcaldes la notificació per tal que frenen l'1-O. Hi ha penes de presó en joc. El Tribunal Constitucional també ha convocat reunió extraordinària este dimarts i té intenció d'admetre el recurs de l'Estat i suspendre -també- la Llei de transitorietat.

2. La interpel·lació als "comuns"

Una de les peculiaritats d'esta Diada és que potser era la primera en què la pressió no anava dirigida al govern -a qui els convocants han agraït la faena. A banda de l'avís a les institucions espanyoles, els "comuns" han estat els altres receptors del missatge independentista. Sembla força clar que els militants de Catalunya en Comú avalaran, en la consulta del 12 al 14 de setembre, cridar a participar a l'1-O entenent-ho com una mobilització, així com ho faran els de Podem uns dies més tard. El gran dubte és fins a quin punt s'implicaran els seus ajuntaments en permetre el vot i, en concret, el paper del consistori de Barcelona, amb Ada Colau al capdavant. Ella no ha estat a la manifestació i està negociant amb el govern alguna via per permetre posar les urnes sense posar en risc a funcionaris i institució -no li deuen convèncer els arguments de l'AMI, que ha editat un informe que descarta que els consistoris cometen cap delicte. Ja hi ha 775 ajuntaments compromesos, però sis dels deu més grans -en mans del PSC- ja han dit que no ajudaran el govern. Si Barcelona, finament, col·labora, potser en poden caure d'altres de dubitatius, com el del Prat de Llobregat, en mans d'ICV.
 
3. Preparatius amb la Guàrdia Civil al damunt

El govern ja té les urnes -un total de 6.000-, però evita fer públic on les guarda. Una estratègia destinada a prevenir que la Guàrdia Civil les requise. L'institut armat té especial interès a perseguir tot allò que faça olor a preparatiu del referèndum i la setmana passada va escorcollar una impremta a Constantí i la redacció del setmanari El Vallenc, el director del qual està formalment investigat. La Guàrdia Civil ja ha interrogat alts càrrecs de l'executiu i, al mateix temps, el govern espanyol escruta totes les partides pressupostàries de la Generalitat per esbrinar quines s'estan destinant a l'1-O. En este marc global, l'executiu ha d'enviar les targetes censals a la ciutadania, ha de garantir l'obertura de col·legis electorals i haurà de trobar una solució -"més política que tècnica", ressalten al govern- quan els Mossos reben ordres directes i inequívoques de l'Estat per requisar tot el material relacionat amb la consulta vinculant.

4. Campanya unitària i dels partits

En plena polèmica amb l'Estat i ofensiva judicial per frenar l'1-O, tindrà lloc una de les campanyes electorals més complicades que es recorden. En principi, este dijous comença la campanya del referèndum, tot i que tan sols s'hi implicaran activament els favorables a la independència. De dia pugnaran amb les institucions espanyoles per poder votar i, de nit, se succeiran al territori els mítings del PDECat, ERC, CUP i de la campanya unitària, amb implicació de l'ANC, Òmnium i AMI. Un dels primers grans actes es farà precisament este dijous a la nit a la Tarraco Arena de Tarragona, el qual obrirà la campanya unitària presentada a principi de setembre. De fet, segons la llei del referèndum, les entitats que ho demanen tindran dret a un 30 % dels espais electorals de mitjans i als carrers per incentivar un o altre vot. Amb la pressió de l'Estat al damunt, caldrà veure fins a quin punt es podrà complir esta disposició.

5. L'estratègia dels espanyolistes

A Albert Rivera el va trair la sinceritat en un acte del seu partit: "El govern ho té fotut" per aturar el referèndum, deia. Ciutadans i el PSOE, que fan costat sense fissures a l'estratègia de Rajoy -fins i tot abans que la faça pública-, s'esforcen els últims dies per deslegitimar l'1-O. Rivera, en la celebració de la Diada que els liberals han celebrat al moll de la Marina, ha fet una crida a no participar en "l'esperpent" de l'octubre. I els socialistes destaquen que, pel fet que hi haja urnes, no vol dir que s'estiga celebrant un referèndum. Si finalment l'1-O arriba a bon port, el discurs de l'espanyolisme se centrarà a deslegitimar-ne el resultat i la participació. I Rajoy podria veure compromès el seu futur com a president, perquè el seu principal argument és que no es tornaran a veure imatges com les del 9-N del 2014.