Exigixen a la CHE la revisió de l'obsolet transvasament del Siurana

El riu Siurana és un afluent del marge esquerre de l’Ebre, naix a les muntanyes de Prades, alimenta el pantà de Siurana al terme de Cornudella de Montsant i travessa el Priorat històric abans de desembocar a l'Ebre a l'altura de Garcia. Les seues aigües de forma natural haurien de facilitar la vida de la seua conca. Tanmateix, com a riu mediterrani, durant les estacions d'estiu patix la baixa pluviometria que s'agreuja amb l'augment de les demandes agràries i turístiques. La Plataforma Riu Siurana Viu denuncia que des de fa uns anys el riu baixa molt dies de l'any sec perquè tota l'aigua es deriva cap a l'embassament de Riudecanyes.

L'aigua del Siurana de l'Ebre, a l'embassament de Riudecanyes

L'incompliment del cabal de manteniment del riu Siurana ve determinat pel transvasament Siurana (Conca de l'Ebre)–Riudecanyes (conques internes de Catalunya). L'aigua del riu Siurana és emmagatzemada a l'embasament de Siurana i transvasada en un 95% a l'embassament de Riudecanyes. La Comunitat de Regants Pantà de Riudecanyes (CRPR) té una concessió de fins a 4 m3/s (un cabal d’aigua infinitament superior al que pot generar la conca del Siurana en condicions de normalitat hidrològica), amb l'obligació de respectar un cabal de 200 l/s per als aprofitaments aigües avall de la resclosa, constituïts bàsicament per les poblacions de Torroja, Gratallops i Poboleda.

Des de l’any 2001, en virtut d’un acord per al subministrament d’aigua domèstica i de reg als pobles de la conca i a Porrera (TOPOGRAPO) a través d’una canonada, la CRPR no està obligada a deixar cap cabal riu avall. Una situació que obvia la responsabilitat de preservar el cabal de manteniment del riu Siurana aigües avall de l'embassament d’acord amb el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment, la Llei d'aigües i la Directiva Marc de l'Aigua.

La Comunitat de Regants de Riudecanyes del riu Siurana abasteix les ciutats de Reus, Riudoms i Vila-seca i Salou (totes a les conques internes de Catalunya) i el regadiu del Baix Camp.

A mitjan agost d’enguany en una acció de la Plataforma Riu Siurana Viua l'assut de l’embassament, el riu tornaà a baixar. No va durar gaire, perquè la Comunitat de "regants" de Riudecanyes els va tornar a tallar l'aixeta.

L'ACA va recomanar un cabal ecològic per al Siurana d'1,9 hm3/any

En el punt d'inici del transvasament existent entre el riu Siurana i la riera de Riudecanyes, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) recomanava un cabal de manteniment de fins a 1,9 hm3 /any. El Pla proposava estudiar la possibilitat de deslliurar cabals per a abastaments que avui es donen des de l’embassament de Riudecanyes amb una possible recuperació de cabals del Siurana en dos horitzons: primer en un 50% a l’horitzó 2015 i, en la seua totalitat (uns 1,86 hm3 anuals), a l’horitzó 2027.

En un marc de garantir l'abastament dels diversos usos i acomplir els cabals de manteniment de rius i rieres de les conques dels rius tarragonins, el Pla de Gestió proposava:
 

la posada en xarxa d'aigua des de noves fonts a partir de l'aprofitament d'aigües depurades (potencial de 29,9 hm3/any),
la recuperació de recursos a l‟àmbit del Camp de Tarragona amb la construcció de diferents pous per a abastament fins a 8.200 m3/dia,
la connexió entre els embassaments de Riudecanyes i Catllar fins a 10.957 m3/dia,
la dessalinitzadora del Foix, compartida amb ATL amb aportació de cabals fins al dipòsit de Baronia de Mar fins a 73.440 m3/dia i amb aportació màxima de cabals fins al dipòsit cota 118 de Tarragona fins a 99.360 m3/dia.

Totes estes mesures no només garantien els objectius ambientals d'acomplir els cabals ecològics a totes les conques tarragonines, sinó també l'abastament per a tots els usos.
Malauradament, estes mesures no s'han executat però sí que des del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya es continuen planificant projectes de grans i insostenibles consums d'aigua com el de Barcelona World.

Crida per un Siurana Viu

Davant este desori entre la planificació urbanística de creixements insostenibles i els límits que ens imposen els nostres béns comuns hídrics en un clima mediterrani cada dia més agreujats pels efectes del canvi climàtic, les entitats demanen a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i a l'Agència Catalana de l'Aigua que planifiquen respectant la legislació. La Llei d'aigües diu que els cabals ecològics són una restricció prèvia a qualsevol ús –a excepció del domèstic– i la Directiva Marc e l'Aigua fixa que tots els ecosistemes aquàtics han d'aconseguir un bon estat ecològic.